#ME TOO EN LA CULTURA EUROPEA

Jan Fabre serà portat finalment als tribunals per «assetjament sexual»

La fiscalia d’Anvers ha portat a terme una investigació al llarg de tres anys que ha acabat implicant l’artista belga

El polifacètic artista belga Jan Fabre.

El polifacètic artista belga Jan Fabre. / AFP / ANNE-CHRISTINE POUJOULAT

3
Es llegeix en minuts

L’artista multidisciplinari i home de teatre Jan Fabre, un creador que ha traslladat el seu art per tot Europa, des de Venècia a París, sera portat als tribunals d’Anvers per «atemptat al pudor» i «assetjament sexual», segons ha anunciat aquest dilluns la fiscalia de la ciutat flamenca on està establerta la seva companyia. Les acusacions a l’artista belga es remunten al setembre del 2018, arran de la campanya #Me Too. Uns 20 excol·laboradors, majoritàriament dones, de la seva companyia de dansa i espectacles Troubleyn van denunciar en una carta oberta haver sigut sotmesos a pressió psicològica, «humiliació» i fins i tot xantatge sexual.

L’Auditoria del Treball d’Anvers, un departament de la fiscalia especialitzat en conflictes laborals va obrir llavors una investigació sobre el cas. La decisió es va prendre dilluns després de gairebé tres anys d’investigacions: Jan Fabre haurà de donar explicacions davant el jutjat penal sobre aquestes acusacions de les que sempre s’ha defensat amb fermesa.

L’artista de 62 anys està citat a comparèixer per «violència» i «assetjament sexual a la feina» contra «12 empleats», així com «atemptat al pudor», segons un comunicat de l’Auditoria del treball, sense precisar la identitat de les presumptes víctimes. Una primera audiència processal està programada per al 21 de setembre. Després es fixarà un calendari per al judici, cosa que no implicarà necessàriament una compareixença de l’interessat.

Artista proteic

El coreògraf, autor, artista visual i director de teatre Jan Fabre ha sigut considerat des dels anys 80 com un dels artistes més proteics i avantguardistes del seu temps. També és conegut pel seu art de la provocació. Un exemple va ser la disculpa que el 2012 va haver de realitzar després d’una actuació que mostrava un «llançament de gats» a Anvers, cosa que va resultar un perjudici físic per als animals. Els seus detractors l’acusen de provocació gratuïta, en muntatges que han evocat molt gràficament la sang i l’orina, o una masturbació a l’escenari.

En un text, publicat el setembre del 2018 a la pàgina web de la revista en neerlandès especialitzada en art, ‘Rekto: vers’, aquests exempleats i becaris de Troubleyn van denunciar actituds sistemàtiques d’«assetjament» per part de l’artista flamenc. Els 20 cosignants van afirmar que «la humiliació era el pa de cada dia» dins de l’empresa. Van explicar que Jan Fabre solia convidar els artistes a casa seva amb algun pretext laboral, i després intentava un «acostament sexual».

«A casa meva mai»

Notícies relacionades

«Mai vaig tenir la intenció d’intimidar o ferir les persones psicològicament o sexualment», va afirmar en aquell moment Fabre en el seu dret a rèplica a la mateixa publicació. «No he obligat ningú a fer coses que estiguin més enllà dels seus límits», va argumentar. El juny del 2018 quan es va presentar un estudi universitari que afirmava que una de cada quatre dones del món de la cultura ha patit assetjament sexual no desitjat a la feina, Fabre va respondre al canal flamenc VRT: «a casa meva, mai». I va afegir: «A la nostra empresa, al llarg de 40 anys, mai hi ha hagut el menor problema».

Interessat pels temes de la mort, la religió o la ciència, l’artista plàstic ha exposat a la Documenta de Cassel, la Biennal de Venècia, el Louvre i el Museu Hermitage de Sant Petersburg, sense oblidar les principals galeries d’Europa. El 2002, va cobrir el sostre del Saló dels Miralls del Palau Reial de Brussel·les amb 1,4 milions d’èlitres d’escarabats amb reflexos blaus i verds, un dels seus èxits més coneguts. Prop de 40 de les seves escultures en vidre transparent i pols d’os es van exhibir durant l’edició 2017 de la Biennal. També a Venècia, la seva reinterpretació de la Pietat de Miquel Àngel –en la que el rostre de Maria és substituït per una calavera i el cos de Crist, pel de l’artista flamenc– també va fer córrer rius de tinta el 2011.