Els denunciants de Jan Fabre: «La humiliació és el pa de cada dia amb ell»

Des que una vintena de treballadors i excol·laboradors de l’artista, coreògraf i director belgaJan Fabre, i de la sevacompanyia Troubleyn, denunciessin públicament el setembre de l’any passat haver sigut objecte d’humiliacions, insults, intimidacions i xantatge sexualper qui és considerat un pilar de la cultura a Flandes(Bèlgica), les reaccions no han parat. El Tribunal del Treball d’Anvers va obrir immediatament una investigació per suposats abusos i alguns teatres a Europa li han tancat les seves portes, l’últim, el Teatre Lliure de BarcelonaTeatre Lliure .

Tot va començar amb unes declaracions del provocador artista –que ha exhibit la seva obra en l’Hermitage de Sant Petersburg o el Louvre de París– a la cadena pública flamenca VRT el 27 de juny del 2018. A debat al plató, les conclusions d’un estudi encarregat pel Govern flamenc sobre l’assetjament sexual al sector i un titular: una de cada quatre dones ha sigut víctima durant l’últim any d’algun tipus d’assetjament.

Els comentaris de Fabre, que negaven l’existència d’aquest tipus de casos, van desencadenar una contundent resposta dels seus extreballadors en forma decarta oberta publicada a la revista ‘Rekto: Verso’En aquesta, els signants, vuit amb noms i cognoms i una dotzena d’anònims, relaten la sevatraumàtica experiènciaamb el prestigiós artista i l’acusen decomportament sexista i intimidacions contínues. “La humiliació és el pa de cada dia a i al voltant del lloc d’assaig de Troubleyn. Els cossos de les dones, en particular, són el blanc de crítiques doloroses, sovint obertament sexistes, independentment de la seva condició física real”, van denunciar.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Segons els signants, Jan Fabre va convertir en una espècie de pràctica habitual l’organització de sessions de fotografia semisecretes a casa seva, amb l’excusa de fer un projecte d’art visual, al qual seguien proposicions sexuals que es van convertir en una moneda de canvi. “Accés a solos i/o futures oportunitats de feina. Quan els artistes ho rebutjaven i provaven de mantenir una relació professional, respectuosa, les seves decisions es trobaven amb càstigs subtils i menys subtils, com l’assetjament, la humiliació verbal, l’agressió i la manipulació”, expliquen.

Tot i que Fabre s’ha defensat al·legant que “tots els fets van ser de consentiment mutu i respectuosos”, els efectes de la missiva van ser immediats. El comissari d’una exposició d’art modern a prop de Gant va decidir retirar un vídeo d’una performance de Jan Fabre i l’artista Hannah De Meyer va abandonar els locals de Troubleyn on tenia previst oferir el seu espectacle ‘New Skin’. La Fiscalia d’Anvers, mentrestant, va decidir obrir una investigació d’ofici, i el mateix va fer elministeri de cultura de Flandes que a finals de desembre va advertir a la companyia: o aplica mesures internes d’integritat i bona govern per a l’abril o retiraran les sucoses subvencions que reb la companyia.