ESTRENA

Crítica de 'Black Beauty': un clàssic en versió feminitzada

Kate Winslet posa veu a l'euga Beauty, i Mackenzie Foy dona vida a la seva amiga Jo en aquesta revisió del llibre d'Anna Sewell contra la crueltat animal

zentauroepp55982423 icult cine201125201748

zentauroepp55982423 icult cine201125201748

1
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Black Beauty ★★★

Direcció:  Ashley Avis

Repartiment:  Mackenzie Foy, Kate Winslet (veu), Claire Forlani, Iain Glen, Fern Deacon

Països:  Estats Units / Regne Unit / Sud-àfrica / Alemanya / França

Durada:  109 minuts

Any:  2020

Gènere:  Drama

Estrena:  27 de novembre del 2020 (exclusiu a Disney+)

‘Black Beauty’ és l’última adaptació (per ara) d’aquella autobiografia (fictícia, clar) d’un cavall amb què Anna Sewell va contribuir, a finals del segle XIX, a abolir pràctiques cruels contra aquests animals i a despertar el respecte per totes les criatures del món en general.

Han passat prou anys des de l’última versió, dirigida per Caroline Thompson (guionista habitual de Tim Burton) el 1994, perquè un nou acostament no soni del tot redundant. A més, la seva directora, guionista i muntadora, Ashley Avis, hi introdueix bastants canvis: la història no es desenvolupa a l’Anglaterra del segle XIX, sinó als Estats Units actuals, i tant el cavall protagonista com el seu humà favorit, el mosso de quadra Joe, han canviat de sexe. A més, hi entren en joc els ‘smartphones’; tan sols per portar la desgràcia, per descomptat.

Notícies relacionades

Fidel a la innovació literària de Sewell, la pel·lícula compta com a narradora amb la mateixa euga, dotada de majestuositat extra pel refinat treball de Kate Winslet en la veu ‘en off’. La nostra heroïna galopa al seu aire per l’Oest fins que és acorralada per l’Oficina d’Administració de Terres i separada de la seva manada. Li podria haver anat pitjor, perquè acaba als estables d’un home amable, John (Iain Glen), la neboda òrfena del qual, Jo (Mackenzie Foy), es converteix en la seva millor amiga ràpidament.

Però la pel·lícula no pot acabar tan aviat; diferents circumstàncies posen a prova el vincle místic entre dues ànimes que es van guarir mútuament en el pitjor moment de les seves vides. Potser es pot retreure al projecte d’Avis certa tendència a una estetització massa higiènica; fins i tot quan s’hauria d’imposar la víscera, tot està dirigit, il·luminat i interpretat de forma pulcra i límpida. El punt àlgid ha de ser aquell moment, també retocat respecte al llibre, en què Beauty mira de superar en velocitat un riu desbocat per salvar un altre dels seus genets més amables. Només llavors ‘Black Beauty’ sembla hereva de la infravalorada ‘War horse (Caballo de batalla)’.