Natasha Lyonne: Ressorgiment d’una actriu que va tenir un peu a la tomba

Ha viscut la clàssica peripècia dramàtica en tres actes –auge, caiguda i redempció– en el qual es basen tantes pel·lícules d’èxit. Després de convertir-se en una estrella adolescent a finals dels anys 90, el seu món es va ensorrar a causa de la mala vida i el 2005 va estar a punt de no explicar-ho després de passar per la taula d’operacions, però va aconseguir tirar endavant i aprofitar la seva segona oportunitat. Avui, amb 45 anys, Natasha Lyonne passa el seu millor moment professional gràcies a la varietat de projectes com a intèrpret, guionista, directora i productora –o exercint tots aquests rols alhora– que té en marxa.

Tres de les estrenes cinematogràfiques de l’estiu han comptat amb la seva participació: és membre del repartiment de Los 4 fantásticos: Primeros pasos, i aporta la seva veu a les comèdies animades Barrufets i Los tipos malos 2. I, a més –sobretot–, acaba d’estrenar la segona temporada de la sèrie que l’ha confirmat com una de les actrius del moment. A Poker Face encarna una fugitiva anomenada Charlie Cale, que té una habilitat innata per detectar les mentides alienes que no només la fa imbatible en una taula de pòquer, sinó també –i sobre això se sosté la premissa d’aquesta ficció, un deliciós homenatge a drames policials serialitzats d’abans, com Colombo– infal·lible a l’hora de resoldre assassinats.

La sèrie ha sigut creada per Rian Johnson i produïda per ella mateixa, i cada episodi relata una parada del seu personatge al llarg del seu llarg viatge per carretera o, dit d’una altra manera, una nova oportunitat per posar en pràctica les seves extraordinàries habilitats detectivesques. Fins ara, pel seu metratge han passat intèrprets convidats com Adrien Brody, Chloë Sevigny, Nick Nolte i Joseph Gordon-Levitt.

Dècades de recorregut

Quan va començar a interpretar el paper el 2023, ja feia quatre dècades que Lyonne actuava. Quan ella va néixer, els seus pares passaven per dificultats econòmiques –en part pel consum excessiu d’alcohol i de cocaïna que compartien– i, veient en aquella nena adorable i carismàtica una gallina dels ous d’or, no van trigar a posar-la a treballar. Als cinc anys ja dormisquejava a la falda de Meryl Streep en una de les escenes de Se acabó el pastel (1985), de Nora Ephron, i als sis era una presència habitual a Pee-wee’s Playhouse, sèrie infantil protagonitzada per l’ingenu àlter ego de l’humorista Paul Reubens. Mentre el seu rostre es feia familiar a Hollywood, va demostrar ser una estudiant brillant, fins que la van expulsar de l’institut per vendre marihuana.

Cine i filosofia

Als 16 anys, com a conseqüència de la seva participació en Tothom diu "I Love You" (1996), de Woody Allen, va aconseguir independitzar-se econòmicament dels seus pares, que s’havien separat anys abans i de qui feia temps que estava distanciada. Gràcies als consells que va rebre de la seva tutora durant el rodatge d’aquella pel·lícula, a més, va descobrir les obres de directors com Federico Fellini, John Cassavetes, Robert Altman, Sidney Lumet, Rainer Werner Fassbinder i Brian De Palma. Decidida a fer carrera com a guionista i directora, va començar a estudiar cine i filosofia a la universitat, però les ofertes de feina com a actriu no cessaven. I després de protagonitzar comèdies independents, com ara Colgados en Beverly Hills (1998) i But I’m a Cheerleader (1999), i sobretot gràcies a la seva presència en el repartiment d’American Pie (1999), va saltar a la fama mundial.

Llavors, mentre la seva agenda treia fum, va desenvolupar una severa addicció a l’alcohol i a l’heroïna que es va agreujar amb rapidesa i que va empènyer el seu antic company de pis, el compositor canadenc Rufus Wainwright, a compondre per a ella la balada Natasha. La premsa nord-americana va cobrir al detall el seu declivi: va passar pel calabós per conduir sota els efectes de l’alcohol, va ser acusada d’assetjament per un veí, i el 2005 va acabar ingressada a la unitat de cures intensives d’un hospital de Nova York a causa de l’hepatitis C, un col·lapse pulmonar i una infecció cardíaca causada pel consum d’heroïna. Poc després va ser sotmesa a una operació a cor obert. Un any més tard, quan en tenia 27, va iniciar un tractament amb metadona i va entrar en rehabilitació. S’ha mantingut sòbria des d’aleshores.

A poc a poc Lyonne va anar reconstruint la seva carrera, i el procés va culminar el 2013 amb la seva inclusió en l’extens repartiment de la sèrie carcerària Orange Is the New Black, en la qual va interpretar una interna lesbiana amb un agut sentit de l’humor i un periple que encarnava les seves pròpies lluites personals: en la tercera temporada, el personatge era sotmès a una cirurgia com a conseqüència d’una sobredosi d’heroïna. La sèrie, a més, va permetre a l’actriu madurar darrere de la càmera en alguns dels seus episodis, i la va consolidar com una de les celebritats heterosexuals més estimades dins de la comunitat LGTBI.

Notícies relacionades

Moreno Bonilla apunta en la bona direcció

L’univers de Grangel Studio brilla a Casa Seat de Barcelona

Gràcies a l’èxit d’Orange Is the New Black va emergir una Lyonne completament nova que no volia limitar-se a pronunciar diàlegs escrits per d’altres, i que desenvolupava els seus propis projectes a través de la companyia que acabava de fundar, Animal Pictures. El 2019, mesos abans que l’última tanda d’episodis d’aquella sèrie comencés a emetre’s, va estrenar la primera temporada d’una ficció captivadora en la qual exercia de protagonista, guionista, productora i codirectora: Muñeca rusa, retrat d’una jove que intenta esbrinar el sentit –o el disbarat– de la seva pròpia existència mentre assisteix a la repetició infinita de l’últim dia de la seva vida. Si bé han passat tres anys des de l’estrena de la seva segona temporada, encara no és descartable que la tercera sigui una realitat.

Tampoc està confirmat, de moment, que l’èxit de crítica i públic que va collir Poker Face en la segona temporada hagi de garantir la seva continuïtat en la sèrie, tot i que seria una llàstima que no hi aparegués. Si calgués triar un superpoder particularment útil en el nostre present, seria difícil trobar-ne un més adequat que el té el seu personatge en la sèrie. En una era infectada de notícies falses, veritats alternatives i deepfakes, la capacitat per desemmascarar mentides sembla ser exactament el que el món necessita.