El Tarzan de la Garrotxa Sobre la marxa

Aquesta peculiar i emotiva pel·lícula, cristal·lització del treball de fi de carrera del seu director, Jordi Morató, a la Universitat Pompeu Fabra, és un documental fet amb un metratge trobat a partir del qual s'estableix una reflexió gens dogmàtica ni engolada sobre la vida en estat salvatge davant l'existència en plena civilització.

El metratge que va trobar Morató són les pel·lícules domèstiques que un individu anomenat Josep Pujiula, conegut com a Garrell, va rodar als anys 70, en ple bosc de la Garrotxa, simulant ser Tarzan. Un xaval fascinat per aquesta nova encarnació del rei de la selva es va dedicar a filmar-lo lluitant contra cabres, corrent pel bosc i nedant al llac com si fos Johnny Weissmuller, adornant després l'aventura amb la música de Carros de foc.

Notícies relacionades

Moreno Bonilla apunta en la bona direcció

Natasha Lyonne: Ressorgiment d’una actriu que va tenir un peu a la tomba

Però Garrell va construir també imaginatives i dantesques edificacions i cabanyes en ple bosc que la civilització es va encarregar de destrossar. El sentit lliure, lúdic i salvatge de la vida (les imitacions rocambolesques de Tarzan i el seu fill enfrontats als motoristes de diumenge) es barreja amb una reflexió sobre el verdader sentit de la vida (i també de l'art) que sorgeix de les imatges trobades, el comentari en off del director i el retrobament final amb el personatge en l'actualitat. Segueix fidel al que va representar en el passat com el film és el reflex fidel de com estan de juntes la realitat i la ficció. QUIM CASAS

Jordi Morató