Debat públic
Rosalía i Gaza
Fa uns quants dies, el dissenyador mallorquí Miguel Adrover va anunciar que no volia vestir Rosalía. El seu motiu: el silenci de l’artista sobre Gaza. Aquesta decisió va generar un intens debat sobre si les figures públiques estan obligades a posicionar-se. La veritat és que posicionar-se sobre Gaza ha d’anar al marge de la professió. Cal posicionar-se com a éssers humans que som. I als que diuen que això va de política i que en política no entren, cal recordar-los que les nostres vides giren entorn de la política. Que la defensa dels drets humans que es van desenvolupar després de la Segona Guerra Mundial i de l’Holocaust jueu es va fer just per a això, perquè els drets siguin per a tothom i no per a uns quants.
Què temen Rosalía i tantes altres personalitats que fa mesos que tenen reserves sobre Gaza. Doncs això ens ha de servir d’exemple per anar més enllà i prendre consciència del tremend i enorme poder polític i econòmic d’Israel en totes les estructures. Només així es comprèn que Israel hagi arribat tan lluny, amb total impunitat. I ho continua fent, perquè per moltes declaracions o accions humanitàries que es facin, Gaza ja està destruïda, i la població, assassinada per les bombes, o morta de gana, ja no tornarà. I hi ha més raons per pensar que, juntament amb Trump, es farà una Gaza ciutat de vacances que no pas pensar que el seu poble recuperarà el que els pertany.
Notícies relacionadesEl poder d’Israel passa factura. Ho poden preguntar a Susan Sarandon, acomiadada per la seva agència de representació després de recolzar Palestina. O a l’actriu Melissa Barrera, acomiadada de la seva productora. Tasti Blanchett i Joaquin Phoenix no n’han patit conseqüències, tot i que sí assenyalaments. En canvi, l’actriu Gal Gadot i l’actor Noah Schnapp han sigut aplaudits pel sistema i reconeguts, després de recolzar Israel, fins i tot amb missatges en els quals es burlaven dels palestins.
Si no hagués sigut per Adrover, és probable que Rosalía no hagués emès tampoc un posterior comunicat bastant tebi en què escriu "el que està passant a Palestina", sense definir ni el que és. Doncs hi ha dues paraules molt senzilles del que passa a Palestina: genocidi i ocupació. El primer ho diu amb claredat la relatora de les Nacions Unides, Francesca Albanese, aquesta organització internacional que s’encarrega de mantenir la pau i fomentar la cooperació entre nacions. Però a Israel li és igual i té carta blanca per a tot, perquè, en el seu Consell de Seguretat, el seu amic, Estats Units, fa anys que veta qualsevol resolució contra Israel. I, sobre l’ocupació, això ve d’abans del 7 d’octubre, perquè la colonització no és de fa uns anys. Fa dècades que Israel ocupa una terra que no és seva. I la prova està que, alhora que queien bombes sobre Gaza i impedien l’ajuda humanitària, han seguit amb els assentaments i ocupacions a Cisjordània, que allà no hi ha Hamàs ni els ostatges israelians, que sempre han sigut utilitzats pel seu Govern com a excusa. Posicionar-se surt car, poden dir, però cal saber en quin costat de la història vols estar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
