Koldo
Invulnerables
Els últims àudios de Koldo (o els penúltims, ja que ens els serveixen per entregues) completen el retrat d’una personalitat brutal en la qual no s’aprecia ni una mica de cultura humanística ni de cultura a seques. És un homínid capaç d’articular frases de miracle. S’entén el que diu, en fi, però, en el record, les seves oracions gramaticals es converteixen en mers brams de mascle dominant sortit del més profund de la selva moral en la qual vivim instal·lats. Sorprèn que aquest individu, amb el seu mentor i amic Ábalos, passés inadvertit en el mitjà suposadament progressista en el qual actuava. Si un matí, al teu garatge, en comptes del cotxe trobes una cabra, el normal és que et sobresaltis. La gent del PSOE no només no es va sobresaltar, sinó que es va posar a conduir la cabra com si fos un Seat Toledo.
La versió anglosaxona de Koldo és, sens dubte, Donald Trump. Revisin la seva fraseologia sobre els diners i les dones, per citar només dos temes nuclears, i comprovaran que són germans bessons, només que un no sap espanyol i l’altre no sap anglès (endevinin qui és cadascú). Ara revisitin mentalment l’escena en la qual Ursula von der Leyen, actual presidenta de la Comissió Europea, s’inclina servilment davant Trump. ¿La tenen? Doncs canviïn Trump per Koldo. Les autoritats europees han negociat els aranzels, o el que vulguin que hagin negociat, amb una versió USA del nostre compatriota. El món està controlat per una xarxa de Koldos que diuen a les dones: "Mira que sou putes".
El món s’ha instal·lat en una irracionalitat inconcebible. Netanyahu, sense anar més lluny, és una altra versió, la israeliana, del nostre Koldo, que sembla, per la mida, el motllo del qual han anat sortint, com en sèrie, aquest exèrcit de subjectes sinistres amb els quals esmorzem cada dia. La diferència entre l’original i les còpies és que l’original va aconseguir mantenir-se durant un temps amagat entre els plecs del Govern de Sánchez, mentre que els altres han actuat a la llum del dia des del seu naixement. No només no s’amaguen, sinó que gaudeixen d’una protecció que els fa pràcticament invulnerables. ¡Ai.
