El ganxo d'una veuassa andalusa

«Tu no podràs doblar mai Woody Allen», li deixa anar Joan Pera, la mel·líflua i aflautada veu castellana del cineasta, a un Antonio Dechent (Sevilla, 1960) amb veuassa de tipus dur. Aquesta és una de les virtuts que distingeixen la nova estranya parella del còmic català. «Hem buscat molt per tot arreu, fins i tot a Sud-amèrica, i hem trobat la persona idònia per al paper. Ha sigut una sorpresa i ho serà també per al públic. Si tenim un bon actor, tenim una bona comèdia», l'elogia Pera.

Dechent ha aparegut amb molta freqüència a la gran pantalla -70 pel·lícules- amb papers curts «però molt difícils» que li han valgut alguns reconeixements, com al millor actor en el festival de Màlaga per A puerta fría. Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto, Smoking

room, Solas, Intacto, Alatriste, Los Borgia, La voz dormida, Lope, Salvador, El día de la bestia, El Lute... són tan sols uns quants exemples del seu extens currículum cinematogràfic. També és una cara popular de la televisió per les seves aparicions en sèries com Brigada central, Todos los hombres sois iguales, El comisario, Aída, La casa de los líos, La María o La familia Mata.

En els últims quatre anys l'actor ha freqüentat els escenaris de Madrid i Andalusia amb obres com Estado de sitio, Queipo, el sueño de un general i Tomar partido, una obra del guionista d'El pianista, Ronald Harwood, que ens trasllada al Berlín de 1946. «És un muntatge que es disfruta molt i planteja si l'artista es pot evadir realment del que passa al seu voltant. ¿Es pot fer art al marge del compromís polític? La representaran també Josep Maria Pou i Joel Joan», avança.

Notícies relacionades

Moreno Bonilla apunta en la bona direcció

Natasha Lyonne: Ressorgiment d’una actriu que va tenir un peu a la tomba

Triomf amb 'La voz humana'

També ha triomfat a la seva Sevilla natal amb el monòleg La voz humana, que ha representat durant un any en una petita sala, Casala Teatro, al Mercado de Triana, abans de recalar a Madrid i sortir de gira (va estar a Mataró). En aquesta obra assumeix un paper que Jean Cocteau va escriure per a dones i que van interpretar Ana Magnani, Ingrid Bergman o Simone Signoret. «Quan l'havien fet actors sempre apareixien com a homosexuals per la fragilitat del personatge. Però ara ja es pot entendre la fragilitat d'un home desesperat per amor», sosté el polivalent actor andalús.