¿Com obtinc valor de tantes dades?

El concepte de big data està de moda en la nostra societat i afecta tant les empreses com l'Administració Pública. Fins i tot els diaris ja compten amb seccions d'anàlisi amb grans dades. D'entrada, ens formulem diverses preguntes per intentar entendre millor el fenomen i relativitzar-lo pel que fa al seu impacte. Per exemple, ¿és una moda temporal, o realment canviarà el futur de les organitzacions? ¿És necessari utilitzar sempre big data, o amb small data n'hi pot haver prou?

El fenomen és conegut especialment quan les grans empreses d'internet, com ara Google o Amazon, l'utilitzen de manera eficient des de fa ja uns quants anys. Conceptualment, big data pot portar a confusió al pressuposar la necessitat d'instal·lacions amb alta capacitat per a l'emmagatzematge d'informació que requereixen grans inversions tecnològiques. Però actualment aquesta condició se suavitza, donat que la verdadera clau està en els canvis en els processos i les metodologies analítiques que s'apliquen, i no només en la recopilació i l'emmagatzematge de dades de forma massiva. És a dir, el canvi cultural en les organitzacions radica en l'ús del coneixement extret de totes aquestes dades per aprofitar-lo en tots els processos de decisió. I en aquests casos, moltes empreses, institucions o persones no necessiten forçosament estructures de big data, però en canvi sí que els faran falta processos i mètodes analítics per poder extreure valor d'aquestes dades.

Formalment, big data no és un concepte nou, ni tampoc n'hi ha una definició consensuada de manera generalitzada. Òbviament, big data es refereix a dades massives, o sigui gran volum, que supera les capacitats dels programes software habituals d'un ordinador per ser capturades, administrades i processades. No hi ha una xifra màgica a partir de la qual es consideri big. A més del volum, big data també considera diversitat i complexitat (varietat) i capacitat d'extreure valor en un temps raonable (velocitat). D'aquí surten les famoses tres v, associades al concepte big data, que es poden complementar amb altres conceptes, com ara veracitat, valor aportat per les dades, etcètera.

Però big data aporta el seu màxim valor quan combina informació de dades estructurades, per exemple de bases de dades (documentació, correu electrònic, web, intranet) amb dades externes no estructurades i amb diversos formats: xarxes socials, dispositius mòbils, sensors, internet de les coses, etc. La selecció i combinació de diverses fonts d'informació és un primer repte que plantegen les big data i multiplica la capacitat d'obtenir informació necessària per respondre les preguntes que les organitzacions es puguin fer. Vegem-ne alguns exemples.

Les cadenes de supermercats ja fa temps que disposen de sistemes de fidelització de clients, que inicialment s'utilitzaven per aplicar descomptes als compradors per convertir-los en clients habituals. Però la informació obtinguda de cada client és absolutament valuosa per poder realitzar campanyes de màrqueting personalitzat o desenvolupar sistemes de recomanació adaptats a cada client. Un altre exemple seria l'anàlisi del cistell de consum, que ajuda a identificar les associacions o relacions entre productes, i conseqüentment a determinar la seva millor ubicació en certs passadissos, prestatgeries o a la seva pàgina web per maximitzar-ne les vendes.

Dins de l'àmbit públic i de gestió de les ciutats, en alguns entorns denominats smart cities, es plantegen reptes complexos com ara la gestió del transport urbà de mercaderies. Només a Barcelona es realitzen prop de 45.000 estacionaments d'aquest tipus cada dia, amb un impacte més que notable a tota la ciutat. Recentment s'ha susbtituït el disc horari de càrrega i descàrrega per una app mòbil que ubica el vehicle en un mapa, li ofereix un registre detallat de totes les operacions, informa sobre les novetats a la zona i ofereix un canal de comunicació constant entre l'usuari i el gestor del servei. Aquesta informació és absolutament crucial per poder optimitzar la distribució de mercaderies, per exemple a través d'un model de transport col·laboratiu. Des de l'Administració local es podria utilitzar tota aquesta informació de càrrega i descàrrega, combinada amb dades de trànsit en temps real, disponibilitat de places d'aparcament en zones especials, etcètera, per a una optimització del procés complet. Aquests canvis suposarien una millora immediata del trànsit a la ciutat, una disminució de les emissions de gasos, una reducció dels costos de distribució, etcètera.

Notícies relacionades

Els experts donen les claus sobre la quarta revolució industrial

Els 'centennials' han trencat la frontera entre el món real i el digital

Aquests són tan sols un parell d'exemples de l'impacte de les big data en la vida de les persones i en l'eficiència de les empreses. La disponibilitat de dades obertes (open data) a nivell global incrementa els camps d'aplicació de big data i multiplica el seu accés, fins i tot a pimes, així com en tota mena de negocis. Per a tots ells el canvi de model propiciat per big data els suposa un avantatge competitiu que els empeny a créixer de manera sostinguda i intel·ligent i, en especial, fent millorar la vida de les persones.

La gran qüestió no és la gran quantitat de dades que pots recopilar i emmagatzemar, sinó ¿com obtenir valor d'aquestes dades?