Sanitat va permetre a Madrid passar a fase 1 al veure «suficient» la seva capacitat de fer PCR

El Ministeri de Sanitat va autoritzar el pas de la Comunitat de Madrid a la fase 1 aquest dilluns al considerar que disposa de prou capacitat per fer proves de diagnòstic de casos sospitosos de coronavirus i va adequar els recursos humans al sistema de detecció precoç de possible casos de coronavirus amb més de 10.100 efectius, incloent-ne 600 a Atenció Primària i 169 al departament de Salut Pública, del qual depenen els denominats ‘rastrejadors’ Covid.

També va valorar que la seva capacitat assistencial amb 72,2 llits d’agut per cada 10.000 habitants i de 2,8 d’uci sobre la mateixa proporció poblacional es troba «molt per sobre» de l’establert, a la qual cosa va sumar la resposta del seu sistema hospitalari durant l’«onada epidèmica» per adaptar-se a la demanda assistencial que requeria la població.

Així ho recull l’informe subscrit per la directora de Salut Pública del Ministeri de Sanitat, Pilar Aparicio, divendres passat que ha sigut publicat pel departament dirigit per Salvador Illa aquesta nit i que emfatitza que la corba epidèmica de la Covid-19 està en tendència descendent a la Comunitat de Madrid.

En aquest document exposa que la capacitat per realitzar proves PCR, que va ser una dels aspectes clau de la segona negativa a Madrid a passar a fase 1, s’ha incrementant «notablement», amb 15.529, tot i que la mitjana diària realitzada va descendir de 9.918 a 7.871 test, si bé entén que això es deu a la reducció del «nombre de sospites detectades».

«Així, es troba al 50,4% de la seva capacitat, per la qual cosa podria considerar-se que existeix una reserva suficient si es produeix un increment en la incidència compatible amb i desplegament de l’estratègia de diagnòstic exhaustiu de casos sospitosos a Atenció Primària alhora», conclou el document.

El Ministeri de Sanitat va valorar també els detalls aportats sobre el recolzament tecnològic i els equips multidisciplinaris per adaptar-se a un escenari de «volum alt de casos», amb un protocol de seguiment de contactes, reorganització dels recursos de Salut Pública i la incorporació de voluntaris i efectius addicionals.

Quant a l’assistència sanitària en residències, que va ser posada en qüestió pel Ministeri de Sanitat a l’anterior document, Salut Pública a escala nacional recalca que s’han realitzat nombroses intervencions i més detall de l’activació dels mecanismes.

«Segons aquesta informació, totes les residències estan cobertes per l’assistència sanitària habitual, els equips d’Atenció Primària fa un seguiment rutinari de forma presencial en residències, els equips de farmàcia hospitalària han repartit la medicació necessària, així com els equips d’oxigenoteràpia i el SUMMA 112 permet la mobilització dels residents a l’àmbit sanitari», especifica.

Davant d’aquesta valoració, el ministeri recomana «continuar amb els esforços» per desplegar el sistema de diagnòstic precoç i monitorar les seves indicacions sobretot a Atenció Primària. Hi afegeix endinsar-se en el desplegament de l’estratègia d’estudi de contactes sospitosos de coronavirus i monitorar les seves indicacions.

Primer informe: la capacitat de fer PCR podria ser «insuficient»

El Ministeri de Sanitat va decidir el 15 de maig mantenir Madrid en fase zero al considerar que la seva capacitat per desplegar proves PCR estava «al límit», apreciava que no aportava dades sobre els temps de disponibilitat de la informació recopilada en el seu sistema de vigilància davant de la Covid-19, que s’havia de consolidar a Atenció Primària, i no detectava detalls del reforç del personal necessari.

D’altra banda, el departament de Salvador Illa també revela l’informe del 8 de maig, que va ser el que va sustentar el primer rebuig de la petició de Madrid d’anar en la primera oportunitat a la fase 1, en el qual detectava que la pressió del coronavirus a Madrid era encara «moderada» i llavors apreciava «algunes idees» del seu sistema de vigilància de casos sospitosos, però no descrivia el seu sistema de funcionament ni alguns aspectes «clau», com el circuit i les responsabilitats per recollir aquesta informació, la integració en això dels centres privats o com s’hi integraven les noves eines tecnològiques.

També es concloïa que Madrid havia d’ampliar la seva capacitat per fer proves PCR, ja que la informació aportada llavors mostrava que «podria resultar insuficient» en cas de brot, amb la seva implementació especialment a Atenció Primària. En aquesta referència, el Ministeri detallava que aquest sistema es posaria en marxa l’11 de maig.

«La proporció de positivitat de la PCR a nivell hospitalari és encara molt elevada, d’un 71%, cosa que indica que la pressió de la Covid-10 és més elevada del desitjable», concloïa llavors Salut Pública a escala estatal.

Recurs de Madrid

Per la seva part, la Comunitat de Madrid va defensar quan es va rebutjar en dues ocasions la seva sol·licitud que complia els indicadors sanitaris que marcava el Ministeri de Sanitat en la seva estratègia de desescalada i va considerar que aquesta negativa, sobretot en el segona negativa, havia castigat «severament» els madrilenys i sospitava que era per motius «polítics».

Notícies relacionades

Ja es coneix el projecte professional pel qual Toni Cantó ha abandonat l’Oficina del Español d’Ayuso

Feijóo i Ayuso donen el tret de sortida al nou curs polític del PP de Madrid

De fet, el Govern regional va registrar un recurs al Tribunal Suprem en el qual argumentava que en el primer rebuig no va rebre informe tècnic sobre això i apreciava en les resolucions del Govern central una diferència de criteri que situa la decisió en l’àmbit de l’arbitrarietat.

Així mateix, l’Executiu autonòmic relatava que seguint les objeccions de l’informe ministerial de 15 de maig, s’observava que a la Comunitat de Madrid se li addueixen raons per no progressar en la desescalada que, «en cas d’aplicar-se per igual a totes les comunitats autònomes, haurien d’haver impedit la progressió de territoris que, en canvi, es van veure inclosos en la fase 1 des del 8 de maig».