Per què la Via Laietana reformada no té arbres: dels túnels del metro al volum dels testos

En efecte, les voreres de la nova Via Laietana mesuren més de quatre metres d’amplada des d’Urquinaona fins a Correus, però no compten amb arbrat. Ni tan sols parterres amb arbustos o gespa. Sí que hi ha vegetació, i n’hi haurà més quan la meteorologia permeti plantar amb garanties, a les places i cruïlles del recorregut. Fonts municipals detallen a EL PERIÓDICO que després de l’estiu està prevista la plantació d’arbres a la plaça de l’Àngel i la d’Irene.

Per als trams longitudinals, però, no estan previstes zones verdes de cap tipus: ni escocells convencionals ni solucions innovadores. L’extrema sobrietat resultant contrasta amb les acolorides recreacions virtuals difoses abans de les obres. Dona peu a un debat d’interès per a futures remodelacions a la ciutat, com la que té en perspectiva la plaça dura més famosa de Barcelona, la dels Àngels.

La profunditat del metro, una ‘tara’ d’origen

Preguntada sobre això el mateix diumenge inaugural, la primera tinenta d’alcalde, Laia Bonet, va justificar la falta d’arbres per la poca profunditat dels túnels del metro que discorren sota aquest carrer. La línia groga, l’L4, és una de les més antigues de la capital i aquest tram es va construir durant la mateixa obertura de la Via Laietana, un carrer creat de zero a través del Pla Cerdà i executada mitjançant demolicions i expropiacions entre 1908 i 1913. De fet, el corredor subterrani es va pensar per a trens, però va acabar destinat al metro als anys 20.

«L’obertura de la Via Laietana ja va ser un trauma al segle XX», afirma Xavier Cordomí, investigador, president de la Comissió de Festes de Sant Roc de la plaça Nova i veí de Ciutat Vella. Aquest eix de ciutat va tallar el pas natural dels habitants del barri Gòtic cap al nucli de Santa Caterina, al qual acudien sovint per comprar al mercat. L’avi de Cordomí va treballar en la construcció dels túnels del metro de l’L4, per la qual cosa aquest activista cultural coneix de prop les virtuts i defectes d’aquesta avinguda.

Prioritzar la superfície lliure per als vianants

Guim Costa, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), dona suport a l’argument municipal sobre l’excessiva proximitat del metro. I afegeix que les arrels dels arbres podrien enredar-se amb els cables de telefonia mòbil i provocar embussos a la xarxa de clavegueram de la ciutat.

L’única alternativa seria plantar en superfície, és a dir, instal·lar grans testos o parterres sobre les noves voreres. Tot i que Costa recorda que Cerdà, en el seu disseny de ciutat, recomanava que hi hagués almenys un arbre cada vuit metres, contraposa que la nova Via Laietana prioritza la fluïdesa dels vianants i aquests elements de jardineria reduirien l’espai ciutadà. A més, afegeix, «l’amplitud de la vorera facilita el pas a les persones amb discapacitat».

¿I per què no testos?

Jaime Palomera, director de l’Institut d’Investigació Urbana de Barcelona (IDRA), discrepa sobre l’impacte d’instal·lar vegetació superficial. Assegura que «existeixen opcions de mobiliari urbà, com jardineres elevades amb arbustos petits, bancs amb vegetació incorporada o jardins verticals a les façanes», que poden «contribuir a combatre la calor a l’estiu i l’escalfament de l’espai públic».

Palomera posa l’exemple del carrer Enric Granados, on ja s’han utilitzat aquests recursos que «refresquen l’aire i aporten una imatge més estètica». Fins i tot remarca que no s’han de plantar arbres; els arbustos de plantes mediterrànies que són robustes al sol, complirien aquesta funció.

Notícies relacionades

Gala premonitòria deJosep Oliu

El primer baobab de Barcelona creix a l’Hivernacle de la Ciutadella

El factor verd pot ser rellevant perquè Via Laietana guanyi atractiu i qualitat comercial, un geriàtric col·lateral de la reforma. «L’eix cívic ens dona també el punt de partida per treballar perquè sigui també un eix econòmic», va anticipar Laia Bonet en la inauguració. Xavier Cordomí es mostra crític amb l’estètica grisa de les noves voreres, perquè considera que la via «no millora quant a imatge, perquè no convida a passejar, i llavors els comerços tradicionals no són tan atractius».

Tot i que altres veïns de Ciutat Vella com Bernat, que també forma part de la Comissió de Festes de Sant Roc de la plaça Nova, agraeixen la nova amplitud de la vorera, Cordomí hauria preferit «tancar-la totalment el trànsit». «És una obra benintencionada que buscava solucions per a una via també benintencionada en el seu moment, però amb una solució mal dissenyada», afirma.