El caos s’apodera de l’estrena del Tour amb Enric Mas de protagonista

Dues imatges per fixar bé a la memòria, dos paios diferents, cadascun amb un objectiu al Tour. Un menjava una amanida amb els companys de l’Alpecin a poca distància de l’arribada: un instant per relaxar-se a Lilla, que la carrera ni tan sols havia començat i del que es tractava era de veure com seria la meta de l’estrena de la prova. Al capdavant del grup del conjunt belga, un neerlandès amb sang francesa i els gens de Raymond Poulidor. Mathieu van der Poel feia bromes i es deixava fotografiar en una terrassa amb els seus companys. Li quedava temps per preparar-li l’arribada i llançar com un Déu sobre la bici Jasper Philipsen, desena victòria i primer líder de la ronda francesa.

Enric Mas, l’altre protagonista, sortia de l’autocar del Movistar amb un got de cafè que bevia mentre saludava el públic i es dirigia a la zona de sortida, el vent movia les fulles dels arbres de Lilla i tots deien que la primera etapa podria acabar sent en una mena d’infern, sobretot si hi havia caigudes. Filippo Ganna, un gran contrarellotgista, va caure a terra i es va convertir en el primer abandonament del Tour.

Piles carregades

Mas, en canvi, va mostrar una cara diferent. Quan es va acabar el cafè es va situar a la zona de sortida i sempre protegit per companys com Nelson Oliveira i Iván García Cortina, que ha de ser la seva ombra en el terreny pla, va demostrar que s’ha posat les piles, però carregades de veritat.

Una gran feina en la seva primera etapa, perquè va ser un dels culpables de deixar enrere bona part dels corredors de la prova si s’exceptuen els 38 que van arribar destacats, quan el Visma, quan el mateix Jonas Vingegaard amb la col·laboració del ciclista mallorquí, va treure el fuet, de banda a banda de la carrera, a 17 quilòmetres de la meta de Lilla. Un forat enorme i 39 segons d’avantatge per als dos principals candidats a la victòria: el ciclista danès com a actor principal i el gran favorit eslovè, Tadej Pogacar, a la rereguarda, però sense perdre la concentració.

Ningú es podia imaginar que ja en la primera etapa algunes estrelles perdessin uns segons d’or, ni més ni menys que 39. Una llista d’afectats encapçalada per Remco Evenepoel i Primoz Roglic, amb el corredor andalús Carlos Rodríguez al seu costat, un mal dia del seu equip per la baixa de Ganna. Perdre temps d’aquesta manera, inesperadament, no és el guió ideal per començar el Tour, perquè la primera setmana de carrera arriba amb un caràcter endimoniat. "Anem per carreteres molt complicades. Algun favorit s’emportarà una sorpresa desagradable durant les primeres nou etapes de la carrera", comentava un director esportiu espanyol tot just sortint de Lilla.

Per començar hi va haver uns quants afectats per la gran qualitat d’Evenepoel i Roglic. El Tour no ha fet més que començar. I compte amb l’etapa d’aquest diumenge, un camp de mines en els últims quilòmetres i un avís per a navegants si a Pogacar o a Vingegaard els pica per posar-se a jugar per guanyar l’etapa.

El millor amic de Pogacar

Mas es va sentir feliç. "Espero que no hi hagi causes externes que m’impedeixin fer un bon Tour", va indicar divendres. Va començar amb bon peu, i això és molt important sobretot quan es recorda que fa dos anys, en l’etapa inaugural de Bilbao, va anar a terra, a l’ambulància i a l’hospital.

Notícies relacionades

Serà per bé, ¿no?

L’Espanyol deixa enrere l’era de míster Chen

Van der Poel també està en un gran moment de forma. Va fer un petó a Philipsen per haver aconseguit l’objectiu de vestir el jersei groc. I, en part, també es va haver de sentir feliç Pogacar, perquè el velocista belga és el seu millor amic, amb qui s’entrena sempre pels voltants de Mònaco, on viuen aquests dos corredors.

Va ser una etapa amb molts afectats: Van Aert, Almeida i Kuss també van perdre 39 segons; Marc Soler en va perdre 2.26 ; Adam Yates, 5.18, i el seu germà bessó, Simon, guanyador del Giro, 6.31.