Quatre-cents mestres i professors de matemàtiques es reuneixen (durant les seves vacances) a Lleida per discutir propostes de millora

El seu objectiu, en ple debat sobre els mals resultats educatius (no només, però sobretot) en matemàtiques, és «projectar-se cap al futur amb impulsos d’innovació i investigació educativa», en un context en què les últimes proves de competències bàsiques van reflectir que l’alumnat català de 4t d’ESO punxava de nou en matemàtiques, es quedava en una mitjana inferior al 70, nota mínima per ser considerat «competent matemàticament».

La Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT) organitza aquesta trobada per «crear espais de reflexió i discussió que afavoreixin compartir propostes per millorar» i intentar contribuir a «donar presència social a les matemàtiques».

Docents amb ganes

«Al nostre país comptem amb un ampli i dinàmic moviment de mestres i professorat que treballen amb interès i dedicació –reivindiquen des de l’organització–, però és necessari posar en comú les idees i el treball de tot aquest col·lectiu», expliquen des de l’organització.

Aquesta trobada [que ha obert aquest dilluns amb la conferència ‘Caminant socioafectivament entre l’estocàstic i el computacional’, a càrrec de Luis José Rodríguez Muñiz, catedràtic de Didàctica de les Matemàtiques i vicepresident de la Reial Societat Matemàtica Espanyola] l’organització pretén «buscar la continuïtat del congrés celebrat el 2020 a Tarragona, i recollir la feina feta per aquests docents motivats durant el període entre congressos a partir dels reptes establerts en l’anterior trobada, i «buscar maneres àgils i eficients de comunicar, debatre, contrastar i compartir opinions, explorant nous formats que afavoreixin l’aprenentatge entre iguals».

Activitats i tallers

Notícies relacionades

Els nivells de contaminació baixen a Barcelona però segueixen lluny dels pròxims objectius europeus

Incendi forestal a Paüls: confinats 3.000 veïns de quatre municipis del Baix Ebre per un foc d’«alta intensitat»

Una de les ponències anirà a càrrec d’Anton Aubanell (MMACA i Universitat de Barcelona), Arnau Sánchez (Institut Caterina Albert) i Jordi Deulofeu (Universitat Autònoma de Barcelona), que oferiran ‘Un exemple de desplegament curricular de matemàtiques per a l’ESO’ (una de les grans assignatures pendents). Mequè Edo (UAB) parlarà sobre ‘Aprendre a ensenyar: padrines i padrins matemàtics a infantil’; Lluïsa Colino Tetilla oferirà el taller ‘El tren de fusta’ –també centrat en infantil– o Diego Montero Domínguez, Alba Garcia Hernández i Sònia Nonell Gimeno oferiran el taller ‘A l’escola i ja no baixem els zeros’.

Transformació total

«La dinàmica de treball de les matemàtiques a l’escola tenia un biaix molt tradicional. Els nens i nenes aprenien ‘la resta emportant-se’ després de la ‘suma emportant-se’ i, quan arribaven al cicle superior i dividien, baixaven un zero a la zona del dividend després de posar una coma en el quocient sense saber gaire bé per què», expliquen els responsables de l’últim taller, que advoquen per una «transformació total». En el taller ‘A l’escola ja no baixem els zeros’ els docents mostraran la seva manera de treballar. «La didàctica d’aquest sentit numèric parteix de la manipulació i la comprensió dels números i el descobriment dels algoritmes, al taller experimentarem amb els diferents materials que els nens i nenes utilitzen a l’aula des de primer fins a sisè de primària», apunten.