Un equip de Sant Pau identifica un biomarcador per predir la progressió de l’Alzheimer fins i tot en fases inicials

Investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) han demostrat que el biomarcador p-tau217 en plasma, obtingut a través d’una simple anàlisi de sang, permet predir la progressió clínica de l’Alzheimer fins i tot en les fases més inicials, quan els símptomes encara no són evidents.

El treball, publicat a la revista ‘Neurology’, reforça el paper de les proves de sang en el futur del diagnòstic i el seguiment de les demències. El neuròleg i investigador Ignacio Illán, que ha dirigit l’estudi, destaca el potencial d’aquest marcador com a eina clínica: «No només identifica amb precisió l’Alzheimer, sinó que també permet estimar la seva velocitat de progressió, un aspecte clau per prendre decisions terapèutiques».

L’estudi, realitzat en el marc de la cohort SPIN (Sant Pau Initiative on Neurodegeneration), va incloure 731 persones amb i sense deteriorament cognitiu, a qui van fer seguiment durant una mitjana de fins a 10 anys. Els investigadors van analitzar els nivells de p-tau217 (una forma específica de la proteïna tau associada a la neurodegeneració) i van observar que aquest marcador no només es correlaciona amb la presència d’Alzheimer, sinó que també permet anticipar el ritme de deteriorament cognitiu i la conversió a fases més avançades de la malaltia.

La neuropsicòloga investigadora Judit Selma-González, primera autora de l’estudi, destaca que «una de les troballes més rellevants és que la p-tau217 permet identificar persones que encara no tenen símptomes cognitius però que presenten un risc més alt de desenvolupar la malaltia a curt o mitjà termini». «Això pot ajudar-nos a seleccionar millor els pacients candidats a participar en assajos clínics de tractaments modificadors de la malaltia», afegeix la investigadora del grup de Neurobiologia de les Demències en declaracions recollides pel centre de recerca.

Fins ara, els biomarcadors més fiables per detectar i monitorar l’Alzheimer requerien tècniques invasives com la punció lumbar (per analitzar el líquid cefalorraquidi) o costoses com la tomografia per emissió de positrons (PET). L’ús de la p-tau217 en plasma suposa una alternativa no invasiva, més accessible i econòmica, amb aplicacions tant clíniques com en recerca.

En l’estudi es va poder comprovar com els nivells de p-tau217 augmentaven progressivament des de les fases preclíniques fins a les fases avançades de demència i que s’associaven de manera independent amb un risc més alt de deteriorament cognitiu i de conversió a demència. De fet, el marcador va mostrar una millor capacitat pronòstica que el seu equivalent en líquid cefalorraquidi, la p-tau181, utilitzada actualment.

Aquest avenç té especial rellevància en el context actual, en què ja s’estan aprovant tractaments modificadors de la malaltia, com els anticossos antiamieloide, l’ús dels quals està condicionat per la fase d’evolució de l’Alzheimer. La possibilitat d’utilitzar una anàlisi de sang per determinar aquest estadi clínic i per monitorar-ne la progressió suposa un pas important cap a una medicina més personalitzada i precisa.

«En una consulta de memòria, poder accedir a aquesta informació mitjançant una analítica sanguínia obre possibilitats que fins ara estaven reservades a centres altament especialitzats», apunta el doctor Illán, investigador del grup de Neurobiologia de les Demències i neuròleg de l’Hospital Sant Pau.

Notícies relacionades

El Govern llança un front comú contra les malalties transmeses per mosquits, sobretot el dengue

Catalunya reforma l’atenció primària perquè en un any es pugui oferir assistència en 48 hores

Aquest estudi ha sigut finançat per l’Institut de Salut Carles III (ISCIII) i cofinançat per la Unió Europea. També ha comptat amb el suport dels programes de recerca del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED) i la Fundació La Marató de 3cat, així com de la Fundació Bancària La Caixa, la Fundació Catalana Síndrome de Down, la Fundació Víctor Grífols i Lucas, i la Generalitat de Catalunya.

A més, diversos investigadors han comptat amb contractes competitius i també diversos autors estan vinculats al Global Brain Health Institute (GBHI), amb finançament addicional d’Alzheimer’s Association, Alzheimer Society i Fundació Jérôme Lejeune. La col·laboració internacional s’ha reforçat gràcies a la participació de l’Institut de Neurociència i Fisiologia de la Universitat de Göteborg (Suècia), el Banner Alzheimer’s Institute (Estats Units) i el Barcelona Down Medical Center.