Territori en fricció

El terratrèmol amb epicentre a Accumoli, a la província de Rieti, s'ha registrat en una zona d'“alta sismicitat”, com la defineix l'INGV, el Servei Nacional de Geofísica i Vulcanologia d'Itàlia, que ja en dates recents havia patit terratrèmols de gran intensitat, entre ells el que va sacsejar L’Aguila el 2006 i Colfiorita el 1997. La mateixa Accumoli va patir un altre gran sisme el 1703. L'origen és similar en tots els episodis.

Com explica Xavier Goula, cap de sismologia de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Itàlia es troba assentada en una “zona de convergència” entre dues plaques tectòniques, les porcions a manera de puzle que “floten” sobre la litosfera terrestre. Concretament, la placa eurasiàtica i l'africana, així com una subplaca anomenada adriàtica, contacten al llarg d'una línia imaginària que avança de nord a sud i que és, per exemple, la responsable en temps geològics del sorgiment dels Apenins, la gran serralada transversal, i també dels Alps.

Les plaques estan dividides al seu torn en centenars de microplaques que es desplacen constantment fins que troben una oposició per seguir avançant. Com a resultat, l'energia es va acumulant (en aquest cas concret, la subplaca de l'Adriàtic s'està ficant per sota d'Itàlia, d'est a oest, i comprimeix les altres dues grans plaques). I llavors passa el trencament, la falla. L'"alliberament de la tensió", prossegueix Goula, es tradueix externament en forma de terratrèmols... fins que la terra entra en un nou procés d'equilibri.

Notícies relacionades

Rússia veta ‘Harry Potter’ per fomentar la natalitat

Israel es juga 45.000 milions de l’Acord d’Associació amb la UE

Amb les eines de què disposa la ciència actualment "és impossible predir l'arribada d'un terratrèmol", insisteix Goula: "Sabem que és una zona de risc, com bona part d'Itàlia, però no podem assegurar que en dates pròximes sigui més o tot al contrari, que no n'hi hagi". 

L'epicentre del terratrèmol es va situar a només quatre quilòmetres de profunditat, cosa que va ajudar que l'ona sísmica fos més forta, a més s'hi ha d'afegir l'estructura del terreny, format essencialment de roques sedimentàries que contribueixen a la inestabilitat. Fabricio Curcio, director de la Protecció Civil italiana, ha explicat que la intensitat del terratrèmol va ser comparable a la de L’Aquila, però en aquell cas les víctimes mortals van ser més perquè va passar en una zona més poblada.