Israel es juga 45.000 milions de l’Acord d’Associació amb la UE

Quan Espanya i Irlanda van cridar fa poc més d’un any a suspendre l’acord d’associació amb Israel, es van quedar pràcticament sols. Catorze mesos després, amb més de 50.000 morts i dos mesos llargs de bloqueig total a l’ajuda humanitària, 17 països han decidit pressionar la Comissió Europea perquè examini si Israel viola els drets humans i el dret internacional i, així, l’acord. Aquesta vegada Brussel·les ha acceptat revisar-ho, i això afectaria els 45.000 milions que comercia Israel amb la UE.

L’ACORD.

L’Acord d’Associació UE-Israel és un tractat que estableix les bases legals de la cooperació política i econòmica entre el país i el bloc. Firmat el novembre de 1995 i en vigor des de l’any 2000, es tradueix en un pla d’acció que identifica àrees de treball i projectes concrets. L’últim va expirar el mes de gener passat i està pendent de ser renovat.

L’article 2 estableix que tant la relació entre les parts com les disposicions "s’han de basar en el respecte dels drets humans i els principis democràtics, que han d’orientar la seva política interior i internacional". Aquest respecte constitueix "un element essencial del present Acord".

Això és el que examinarà la revisió. Pels mateixos fets que la UE estudiarà ara, any i mig després de l’inici del conflicte, el Tribunal Penal Internacional investiga Netanyahu, i el seu exministre de Defensa, Yoav Galant, per crims de guerra i contra la humanitat.

COMERÇ.

Una part d’aquest acord és un tractat de lliure comerç que regula els intercanvis entre la UE i Israel. El text imposa una restricció a les importacions de productes que provinguin de territoris palestins ocupats per Israel des de 1967. Aquests productes no es poden beneficiar de les condicions preferencials que introdueix l’acord. El 2010 totes dues parts van pactar facilitar l’accés als dos mercats per als productes agroalimentaris, i el 2013 van establir unes normes de cara al reconeixement mutu dels sistemes de certificació de productes farmacèutics.

Cal baixar fins al lloc 27 per trobar Israel entre els socis comercials de la UE, que tot just representa un 0,8%. No obstant, per a Israel, el territori comunitari és el principal origen de les seves importacions i destinació de les seves exportacions. En total, el 32% del comerç israelià, per valor de 45.033 milions d’euros, és a la Unió, seguida dels Estats Units (17%) i la Xina (10%).

VEÏNAT.

Més enllà dels aspectes econòmics, Israel es troba sota el paraigua de la política de veïnat comunitari. Atès el seu nivell de desenvolupament, la major part dels fons europeus que rep van a projectes dedicats a acostar polítiques com l’energètica o la gestió de residus als estàndards europeus, però sí que hi ha una estreta col·laboració política. En total, uns 1.800 milions d’euros a l’any.

Israel també és part del programa d’intercanvis Erasmus, i d’investigació d’Horitzó 2020. Tampoc els projectes que es desenvolupin en zones ocupades podran optar a aquest finançament. A més, la UE recolza amb fons les organitzacions de la societat civil que promouen els drets humans i la democràcia.

POLÍTICA.

L’acord d’associació parla de "fomentar l’entesa mútua", "reforçar la seguretat regional" i contribuir a identificar àrees de col·laboració noves. Però també de cooperació en l’àmbit de la seguretat social per facilitar l’establiment de ciutadans israelians en territori europeu.

El pla també parla de la integració d’Israel en el mercat únic i en les polítiques comunitàries. Així doncs, el text inclou una crida a la lluita contra el racisme, "inclosa la islamofòbia" o "la protecció de les minories".

L’acord té una durada indefinida, a diferència dels plans que han de ser renovats progressivament. L’últim va acabar el gener de 2025. La Comissió va presentar la seva proposta de renovació al març, però continua pendent de ser aprovada. Alguns governs s’hi han mostrat reticents.

DUBTES LEGALS.

Notícies relacionades

Rússia veta ‘Harry Potter’ per fomentar la natalitat

Cop a l’ajuda europea

Kallas va assegurar que llançaria el procés de revisió de l’acord, però no es va posar una data límit per fer-ho. Aspectes del text, com el relacionat amb qüestions polítiques, es consideren una part de les relacions exteriors. D’altres, com ara l’àmbit comercial, són competència de la Comissió.

En cas de considerar-se una decisió de política exterior, caldria la unanimitat dels 27 per suspendre’l. Si es tractés d’una decisió comercial, amb la majoria qualificada n’hi hauria prou.