El desglaç entre Xina i Japó, punt de sortida de la cimera de l'APEC

Una protocol·lària encaixada de mans s'entenia setmanes enrere com un triomf diplomàtic i avui molts donen per feta una històrica reunió bilateral. El desglaç apuntat divendres entre la Xina i el Japó amb un comunicat conjunt ha mogut els focus cap als seus presidents, Xi Jinping i Shinzo Abe, dos anys després que les dues principals potències asiàtiques trenquessin relacions per uns ignots illots.

La cimera de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC) d'avui i demà a Pequín no escasseja en interès. S'ajunten 21 caps d'estat, entre ells els de Rússia i els EUA, amb una agenda ajustada en qüestions de seguretat, corrupció i comerç. Els països sumen més de la meitat del PIB del món i el 44% dels seus intercanvis comercials. Mai Barack Obama i Vladímir Putin han ocupat menys portades abans d'una cimera internacional, condemnats a telonejar Xi i Abe.

ACORD D'INTENCIONS / Tant Tòquio com Pequín van anunciar divendres la seva voluntat per «recuperar gradualment el diàleg diplomàtic, polític i de seguretat a través de canals bilaterals i multilaterals» i «esforçar-se també a construir una confiança mútua». No és més que un acord d'intencions, amb els fets encara llunyans, però és el més optimista que ha sortit de les cancelleries des que la Xina va girar l'esquena al Japó fa dos anys.  No es té notícia que Abe i Xi, que van arribar al poder en dates pròximes, hagin intercanviat un parell de frases.

Les relacions entre les dues principals potències asiàtiques sempre han estat aspres. El context en què s'emmarquen està enverinat per les ferides històriques sense cicatritzar al qual s'han sumat les reclamacions territorials, la fam de recursos naturals i l'actuació irresponsable dels dos governs, més preocupats per satisfer els seus sectors nacionalistes més recalcitrants que no pas per encarrilar la situació.

Sobre les illes Diayou (en mandarí) o Senkaku (en japonès) pivota el problema actual. L'arxipèlag, tot just vuit illots deshabitats, va passar de l'administració nord-americana a la japonesa després de la segona guerra mundial malgrat que la Xina esgrimeix encartonats mapes que demostren la seva possessió segles enrere. A sota de la seva superfície s'hi intueixen grans reserves de gas natural i ocupen el centre de les principals rutes marítimes. Els vaixells militars dels dos països que les circumden sovint i la zona de control aeri que la Xina hi va establir unilateralment l'any passat eleven el risc d'una confrontació fatal.

Notícies relacionades

Rússia veta ‘Harry Potter’ per fomentar la natalitat

Israel es juga 45.000 milions de l’Acord d’Associació amb la UE

El comunicat de divendres reconeix les «diferents posicions» en relació amb les illes, fet que suposa un avenç inesperat perquè el Japó sempre ha negat qualsevol marge de discussió. No aclareix si Abe es compromet a deixar de trepitjar el temple de Yasukuni, en el qual descansen les ànimes dels soldats morts en conflicte bèl·lic i, entre ells, diversos criminals responsables de les atrocitats de l'imperialisme nipó al continent en el transcurs del segle passat. Pequín no entén cap pau amb Yasukuni pel mig i Tòquio ja s'ha afanyat a revelar que no s'han pactat condicions prèvies.

Els dos països han matisat el clima d'optimisme desbordant pel que fa a aquest cap de setmana. Abe ha aclarit que la seva postura respecte a les illes no ha canviat i el ministre d'Exteriors xinès, Wang Yi, va refusar confirmar la reunió bilateral, però va animar el Japó a mantenir l'esperit del comunicat.