Don Tancredo

Diuen queTancredo López era un torero valencià de principis del segle passat que rebia el toro a la sortida del corral enfilat en un pedestal i totalment immòbil. Com que no es movia, el toro solia passar de llarg. De fet, quedar-se quiet acostuma a anar bé en cas de trobar-se amb qualsevol bèstia agressiva, des d'un lleó fins a una vespa.

Aquesta curiosa manera d'afrontar els problemes sembla ser la tònica no tan sols al nostre país, sinó de la Unió Europea en la seva totalitat, adornada això sí per moltes declaracions formals i infinites filtracions interessades. La inacció és insofrible però, curiosament, alguna cosa està millorant encara que sigui de forma temporal.

Ningú es creu que complim amb l'objectiu de dèficit d'aquest any, la supervisió bancària europea no arribarà fins al 2014, i per tant la reestructuració bancària s'haurà de fer a pulmó (més deute i dèficit), la segona fase del rescat no s'acaba de concretar… però gairebé sembla que la inacció ha estat causa miraculosa perquè Moody's no hagi enfonsat el deute espanyol en la categoria de poqueria mentre la prima de risc ha baixat considerablement.

Encara que l'esperança és l'última cosa que es perd, és molt difícil que elmiuradel rescat passi de llarg. La foto actual no sembla estable però, ¿qui ho sap? L'octubre era un mes terrorífic per al Tresor. I ja sigui perquèBarack Obamaha «suggerit» a Moody's que no li convé una crisi oberta en l'economia mundial a menys d'un mes de les seves eleccions, ja sigui perquè el mercat descompta el rescat o perquè aquest any és bixest, no solament s'ha aconseguit cobrir les subhastes sense problemes, sinó que ara ja no s'esperen dificultats especials en les subhastes previstes fins al final del primer trimestre del 2013.

¿Caldrà seguir immòbils a sobre del tamboret o al final ens envestirà un rescat en tota la regla?

Notícies relacionades

Rússia veta ‘Harry Potter’ per fomentar la natalitat

Israel es juga 45.000 milions de l’Acord d’Associació amb la UE

Més enllà del relatiu optimisme que pugui generar aquesta treva dels especuladors, el missatge que deriva de la Cimera Europea és clar. Alemanya no vol cedir ni un mil·límetre, i no hi ha cap dubte que falta molt perquè hi hagi supervisió bancària europea, cosa que comporta que les ajudes directes a la banca no arribaran fins d'aquí dos anys. I quan arribi el moment, ja no faran falta. Un altre pas de rosca defrauMerkelque no deixa de ser un pas enrere per als interessos espanyols respecte al que aparentment es va conquistar a la Cimera Europea del mes de juny passat. El discurs punitiu no canvia, i molt em temo que s'accentuarà a mesura que s'acostin les eleccions alemanyes. Ja és un clam que el camí de la retallada per la retallada no serveix i és necessari aplicar reformes estructurals que vagin acompanyades d'accions d'estímul. Per reiteratiu, s'està entrant en la rutina i l'avorriment, però l'economia real va cada cop pitjor a Espanya, i també està decaient a la resta d'Europa. ¿Què més fa falta perquè els nostres líders es despertin?

DonTancredova passar a la història no per fer bé el seu ofici, sinó per una ocurrència. Tan sols imitant-lo no ens en sortirem per molt que, de moment, no fer res sembli la millor estratègia.