El misteri del Concorde arriba a judici al cap de 10 anys de l'accident

Totes les catàstrofes aèries són dramàtiques, però la del Concorde, a més, va marcar el final del primer avió comercial supersònic, emblema de la indústria aeronàutica francesa. Deu anys després de l’accident, que va costar la vida a 113 persones, ahir es va iniciar el judici per determinar-ne la responsabilitat penal. Un procés que durarà quatre mesos i que es preveu molt tècnic, ja que, després de ser generosament indemnitzades, la majoria de les famílies de les víctimes van renunciar a exercir l’acusació.

Dues tesis sobre les causes del sinistre s’enfronten al tribunal de Pontoise, municipi on es va estavellar l’avió en flames a penes dos minuts després d’haver-se enlairat de l’aeroport Charles de Gaulle de París. Entre els sis acusats per homicidi involuntari hi figuren dos empleats de Continental Airlines, la companyia del DC10 que s’havia enlairat just abans del Concorde i del qual es va desprendre una làmina de titani.

ORIFICI AL DIPÒSIT / Segons una de les teories, aquesta peça va provocar la punxada d’una de les rodes, explosió que al seu torn va causar un orifici al dipòsit de carburant situat a l’ala esquerra i a partir del qual es va incendiar l’avió en el moment més delicat, quan circula a gran velocitat i aixeca el vol.

Al banc dels acusats també s’hi asseuen dos antics responsables del programa Concorde i un antic càrrec de la Direcció General d’Aviació Civil (DGAC), autoritat encarregada de garantir la seguretat del transport aeri. Sobre els primers recauria la responsabilitat, en el cas que es demostrés, d’un error de construcció o de supervisió de les mesures de seguretat. Continental Airlines, no obstant, acusa Air France, que no està representada entre els acusats.

L’advocat de la companyia nord-americana sosté que l’incendi es va iniciar uns 800 metres abans que l’avió passés per sobre de la làmina metàl·lica. Aquesta hipòtesi, recolzada per testimonis de l’accident, apunta a una negligència en el manteniment de l’avió supersònic. Segons alguns tècnics, hauria pogut fallar una peça encarregada de mantenir la distància entre les rodes del tren d’aterratge, cosa que també hauria pogut provocar l’explosió del pneumàtic que va desencadenar la seqüència de l’accident.

Alguns familiars dels 109 passatgers –la majoria eren d’origen alemany– van assistir ahir a l’inici del judici, però cap prestarà declaració davant el tribunal. «És inaudit, no he aconseguit que prestin testimoni. Es diria que es tracta d’un procés per l’accident d’un avió buit», va manifestar Stéphane Gicquel, secretari general de la federació nacional de víctimes d’accidents col·lectius.

Notícies relacionades

Rússia veta ‘Harry Potter’ per fomentar la natalitat

Israel es juga 45.000 milions de l’Acord d’Associació amb la UE

PUNTS FEBLES / Sí que donaran la seva versió els familiars de les quatre víctimes mortals i els afectats que eren a l’hotel que va rebre l’impacte del Concorde, així com els familiars del comandant de l’avió, Christian Marty. «Es coneixien els punts febles del Concorde des de feia 20 anys. Aquest accident s’hauria pogut evitar», va indicar el seu advocat.

Amb aquestes paraules el magistrat va posar en relleu fins a quin punt es tracta del judici a un avió mític. Un aparell «intocable», difícil d’atacar perquè representava «l’orgull francès», segons l’advocat de Continental Airlines, Olivier Metzner, per qui no hi ha dubte que el fet de ser un avió amb una tecnologia molt cara i tan poc rendible comercialment va fer que s’abaixés la guàrdia a l’hora de rectificar algunes fallades, com la fragilitat dels dipòsits de carburant o del tren d’aterratge.