El Govern impulsa l’ús de la IA amb la creació d’una direcció general

La intel·ligència artificial (IA) ja s’ha colat a l’Administració per agilitzar la redacció de sentències judicials, atendre denúncies policials, controlar les poblacions de conills en zones agrícoles i ajudar en els tràmits digitals. Tot i això, el Govern vol anar més enllà per tal de normalitzar l’ús d’aquesta tecnologia, amplificar-la a tots els departaments i donar-li a més un rang dins de l’arquitectura de la Generalitat de Catalunya. És per això que, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, el Consell Executiu aprovarà dimarts la creació de la Direcció General d’Intel·ligència Artificial, Eficiència i Dades a l’Administració, nou organisme que estarà operatiu abans de l’estiu i que promet "millorar la qualitat, eficiència i personalització dels serveis públics". Qui ocuparà el lloc de director general és encara una incògnita, ja que el Govern ho elegirà en un concurs per mèrits.

Aquesta és una de les deu primeres mesures plantejades per la comissió d’experts per la transformació de l’Administració (CETRA), que ara la Conselleria de Presidència, pilotada per Albert Dalmau, posa en marxa per "avançar cap a serveis públics més intel·ligents, eficients i centrats en la ciutadania".

Ús al 100% el 2028

La missió d’aquesta nova direcció general és que, a finals del 2025, un 60% del personal d’administració i serveis de la Generalitat –més de 36.000 persones– ja hagi incorporat l’ús de la IA en el seu dia a dia, i que el 100% dels treballadors públics la utilitzi amb normalitat al final de la legislatura, el 2028.

La Generalitat vol que l’adopció de la IA sigui una "política de país". Dalmau, en declaracions a aquest diari, al·lega que la IA "ha arribat per canviar-ho tot" i que el Govern "vol ser pioner en el seu ús per tenir una administració pública més eficient perquè la ciutadania guanyi temps i es redueixi la càrrega burocràtica". "Al nostre país hi ha gent farta que els procediments triguin mesos, de no saber quan se li donarà una resposta, o que se li demani la mateixa documentació dues o tres vegades. Hem de tenir les eines que la IA ens ofereix perquè l’administració sigui més eficient", remarca.

El conseller incideix que l’increment de l’ús de la tecnologia no va en detriment del treball dels empleats públics, sinó més aviat al contrari, perquè es dedicaran a l’atenció ciutadana amb un suport tècnic més àgil i perquè també exerciran el control d’aquestes eines d’IA en la seva aplicació. "La IA, com ho va ser en el seu moment Internet, és una revolució", afegeix. És per aquest motiu que vol que s’abordin 20 nous projectes d’innovació amb IA per millorar la productivitat de l’administració durant el 2025 i que, de cara als pròxims quatre anys, es redissenyin 120 procediments burocràtics, prioritzant els més utilitzats per la ciutadania.

Llei de la dependència

La Generalitat ja té algunes idees al cap perquè ha identificat unes 30 iniciatives prioritàries, com ho és agilitzar la tramitació de la llei de dependència. Es tracta de projectes que facilitaran l’assistència en els tràmits del nou portal web Gencat.cat, per exemple mitjançant la introducció de formularis mitjançant la veu, o a les oficines d’atenció presencial mitjançant agents digitals capaços de traduir múltiples idiomes. "La IA permetrà augmentar les capacitats dels professionals de l’Administració i no s’utilitzarà per reemplaçar o substituir les seves decisions", assenyala Albert Tort, secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat.

Però, ¿com es garanteix el control ètic de la IA? Dalmau respon que el Govern afegirà tots els algoritmes al registre públic de la Generalitat per ser transparent i que publicarà els contractes amb els proveïdors tecnològics.

La nova direcció general estarà liderada per un expert "amb coneixements tècnics". Encara no hi ha una persona elegida per ocupar el càrrec, però la secretària ja ha posat en marxa un procés de selecció de possibles candidats que s’entrevistarà en les pròximes setmanes.

L’ens comptarà amb una sotsdirecció i dues àrees especialitzades: la de dades, que s’encarregarà de crear i obrir dades públiques per garantir la seva gestió ètica i la interoperabilitat de la informació generada; i la d’innovació i IA, que serà la responsable del desplegament de nous projectes tecnològics que porten l’eficiència de l’administració pública per bandera.

L’organisme dependrà de la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital i es mourà dins del seu pressupost, d’uns 128,3 milions d’euros aquest any. Tort recalca que el desplegament de nous projectes d’IA haurà de traduir-se en "una inversió més gran de cara a 2026".

Projectes pilot

Des del Govern apunten que l’òrgan que es posa en marxa aquest dimarts surt de l’experiència acumulada pel programa GovTech, que els últims cinc anys ha aplicat més de 200 projectes pilot d’innovació amb IA, el 40% desplegats aquest primer any de legislatura amb Salvador Illa al capdavant de la Generalitat, que va arrencar l’agost de l’any passat. Dels 170 projectes que s’han finalitzat, 100 han donat lloc a una solució implementable en l’Administració, si bé el seu abast és limitat. Per exemple, una eina desenvolupada per mesurar la qualitat de l’aigua.

Notícies relacionades

Oposició i «porqueria»

Feijóo promet un "rearmament moral" als militants

Els projectes actuals i futurs es basaran en la tecnologia de proveïdors comercials com per exemple Microsoft, però també d’altres de no comercials com el Barcelona Supercomputing Center, que ja ha col·laborat en el projecte AINA perquè les màquines entenguin el català.

Des del 2020, el pressupost públic destinat a aquests projectes d’IA ha sigut d’11,5 milions d’euros, una inversió mitjana de 55.000 euros per iniciativa.