"'Equitativisme': Homes i dones no són, ni de bon tros, antagònics, sinó complementaris"

Més enllà que tots, evidentment, tenim els mateixos drets, oportunitats i possibilitats, no acabo de veure clar, conceptualment, això de la igualtat entre gèneres, ja que per definició, només poden ser iguals els objectes.

Els éssers humans (en el millor i desitjable dels casos) hem d'aspirar a la consecució de l'equitat, perquè la igualtat sol homogeneïtzar, mentre que l'equitat sol democratitzar. Si homes i dones som biològicament distints, és comprensible que presentem diferències sense que, per descomptat, aquestes derivin en cap injustícia moral i/o social.

Si fóssim una mica més intel·ligents, les rendibilitzaríem en profit d'un enriquiment recíproc basat en les respectives singularitats. Però no podem anar sempre amb una enciclopèdia de Dret sota el braç, pretenent uniformar col·lectius o clonar individus.

Intentar assolir una paritat idèntica en tots els àmbits és flirtejar -sense voler-ho- amb un absolutisme surrealista que caricaturitza la causa igualitària en lloc d'incentivar-la. El precepte fonamental de "l'equitativisme" és que homes i dones no són, ni de bon tros, antagònics, sinó complementaris, i succinta brillantor:

"La nostra societat és masculina, i fins que no s'hi incorpori definitivament la dona, no serà humana".