"Les tradicions s'han de seguir mantenint, però aplicant seny i adaptant-les"

En nom de la tradició es continuen fent barbaritats. La tradició també ha d’evolucionar i quedar-nos amb el que tingui de bo, desterrant el que no ho és. El pobre cavall que va morir dissabte mentre formava part de la cavalcada dels Tres Tombs pel barri de Sant Antoni fins a la plaça d' Espanya, no va poder dir: «Ja no puc més».

Les coses es poden celebrar igual però aplicant el seny i adaptant-les al segle XXI. Quina necessitat hi ha de què un pobre cavall hagi d’arrastrar tant de pes? Quina necessitat hi ha? És així com gaudeixen els humans, coneguts com animals racionals? Se suposa que els Tres Tombs és una festa.

Si la paraula festa té un component de goig, tots els que en formen part haurien de fruir i no és el cas. Pels cavalls que participen a la cavalcada aquesta celebració pot arribar a ser una tortura. I la prova irrefutable és el cavall o cavalls que van morir durant aquesta celebració. Pot el sofriment d’un ésser viu rebre el nom de cultura?