El clàssic definitiu de la Lliga

El Barça s’il·lusiona amb sentenciar el campionat si venç per quarta vegada el Madrid aquesta temporada després d’arrabassar-li ja dos títols en el cara a cara. Balde i Casadó reben l’alta, però no seran titulars, tampoc Lewandowski.

El clàssic definitiu de la Lliga
2
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Després de tres clàssics de color del tot blaugrana, el quart triomf del Barça permetria esculpir en pedra que s’ha produït un canvi de cicle. L’únic debat recaurà en saber per quant temps. La incògnita trigarà a dissipar-se, fins entrada la temporada vinent. L’empat i la victòria no allargaria el cicle blanc; només allargaria el cicle de l’emoció pel desenllaç de la Lliga en les següents tres jornades.

La il·lusió madridista, més enllà del formidable atac que té, però que ni de bon tros ha sigut tan arrasador i abrasiu com es va anunciar amb l’arribada de Kylian Mbappé –els blancs han marcat 22 gols menys que els nois blaugrana–, resideix en la favorable estadística que l’acompanya com a visitant en els clàssics (quatre de cinc guanyats). S’alimenta el relat amb el cansament més gran del Barça –serà el tercer partit en vuit dies– i la melancolia blaugrana de la derrota de Milà perquè el Madrid en declivi de Carlo Ancelotti cobri vigor.

L’esperit perdedor

El madridisme no parla de futbol, un tema que potser estrena Xabi Alonso la temporada vinent. Ancelotti està amortitzat i sentenciat, i al veterà tècnic italià li queda l’última batalla per acomiadar-se amb aplaudiments. Sortirà per la porta gran, això sí. El madridisme parla dels àrbitres, la demostració de l’esperit perdedor que s’ha instal·lat al despatx de Florentino Pérez.

El Barça de Flick, el de l’arriscada defensa –33 gols encaixats, els mateixos que el Madrid–, ha insuflat una aroma juvenil a la temporada que no ha fet més que accentuar la vellesa del seu rival més gran, humiliat al Bernabéu (0-4), apallissat a l’Aràbia Saudita (2-5), depassat a Sevilla (2-3).

El xoc que tindrà lloc avui decideix la Lliga, "la competició més honesta de la temporada", en paraules de Flick, perquè la conquereix el millor equip en el còmput de les 38 jornades. I en aquesta competició va per davant el Barça que, ja es va emportar els dos títols (Supercopa i Copa) pels quals van lluitar cara a cara.

Defensa sense discussió

Notícies relacionades

"Tots els jugadors saben que hem d’estar al màxim nivell; estar actius, intensos, dominadors", va explicar Flick del que havien parlat al vestidor, on també es va tractar la desil·lusió de Milà. Aquest vigor pretén mantenir-lo amb l’onze habitual dels últims partits. El Barça va recuperar Alejandro Balde i Marc Casadó, disposa de Robert Lewandowski des de dilluns, però cap dels tres és al mateix nivell dels titulars.

Contra del Madrid, que no té més personalitat que la qualitat de Mbappé i Vinícius, el Barça oposarà les seves senyes d’identitat, la més visible de les quals és la defensa avançada. No està en discussió malgrat els 14 gols que ha encaixat en sis partits. "És una cosa que involucra a tot l’equip, no només a la línia defensiva", va voler aclarir Flick, que primer va convèncer els futbolistes abans de començar a treballar-la i posar-la en pràctica. Com a Íñigo Martínez, acostumat a ser defensat més a prop de la porteria. "S’ha adaptat, ha après i ha donat un rendiment increïble, i no és fàcil als 33 anys", va dir Flick, destacant el lideratge que exerceix a l’equip. Igual que Szczesny, que procedia de la Juventus, i a qui no l’inquieta veure la defensa tan lluny. "És més calmat i relaxat, de vegades fuma una mica", va fer broma Flick.