El poble Saharaui, una batalla perduda

Sento una gran impotència davant la causa del poble Saharaui. Desterrat pels Marroquins, però amagats sota l'ala de la gran potència administradora, Espanya. ¿Per què hauríem de voler canviar-ho? ¿Causa social? No amics, la causa social està sobrevalorada pels governs. M'indigna i em repel·leix el fet de no tenir escrúpols davant l'interès econòmic i polític. La capacitat de trepitjar les vides de milions de persones, els ulls de les quals transmeten patiment i esperança. Parlem, també, de la separació entre Primer Món i Tercer Món. De veritat creieu que és la manera de lluitar per una igualtat tal i com s'esmenta en la Declaració Universal de Drets Humans? Doncs us diré el motiu de la divisió en mons diferents: justificar les accions de rebuig, superioritat i poder dels països injustament identificats en l'extraordinari primer Món.

El més trist de tot és que per molt que ens indignem, això no canviarà. Vivim en una societat on naixem amb la vida ja pautada, on se'ns educa per considerar normals aquest tipus d'actuacions, on la comoditat de no pensar es tradueix en la pèrdua d'interès a saber més i en la qual, participem activament a crear aquestes desigualtats. I, tristament, seguirà sent així. Seguirem reprimint el Dret Fonamental de la lliure expressió mentre el nostre estil de vida es trobi en zona de confort. I sentirem falsa pena per aquells que porten més de 40 anys vivint enmig d'un desert amb condicions nefastes i que en realitat, ens donen mil voltes en actitud i comportament davant qualsevol obstacle i dificultat de la vida.