Els paleontòlegs descriuen el primer ou trobat d'un 'Struthiosaurus'

Paleontòlegs de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han descrit el primer ou atribuït a un 'Struthiosaurus', un saure que va viure fa 83 milions d'anys a Europa, després d'estudiar la forma de la seva closca i la seva mida, només compatible amb l'amplada dels malucs d'aquest dinosaure.

L'estudi de la microestructura de la closca de l'ou, anomenat 'Cairanoolithus', ha estat realitzat pels investigadors de l'ICP Albert G. Sellés i Àngel Galobart, que han descobert que aquest tipus d'ou no pertany a un dinosaure sauròpode, sinó a un anquilosaure, possiblement a un 'Struthiosaurus', un gènere de dinosaure cuirassat.

Segons ha informat l'institut paleontològic català, la troballa suposa la primera descripció d'ous de tireòfor, grup que inclou anquilosaures i estegosaures del món.

Albert G. Sellés ha explicat que assignar els ous trobats a les excavacions a un dinosaure o un grup de dinosaures concret és una tasca extremadament complicada per als paleontòlegs.

L'absència d'ossos als nius que puguin correspondre als progenitors i la baixíssima probabilitat que es conservin restes embrionàries a l'interior dels ous que ajudin a identificar-los fa que en escasses ocasions es pugui relacionar un determinat ou amb el dinosaure del qual va sortir.

Això ha portat els paleontòlegs a dissenyar un sistema de nomenclatura propi per als ous, en què s'utilitzen conceptes com "oogènere" i "ooespècie" per classificar-los.

L'ou estudiat, el 'Cairanoolithus', és un oogènere descobert i descrit a principis dels anys 90. El seu nom es refereix al primer lloc on es va trobar, un jaciment pròxim a La Cairanne, municipi al sud-est de França.

De grans dimensions

Els ous 'Cairanoolithus' tenen entre 72,2 i 71,4 milions d'anys, són de grans dimensions, ja que fan més de 15 centímetres de diàmetre i són rodons, característiques típiques dels ous dels sauròpodes, els grans dinosaures herbívors, amb llargs colls i cues, grup al qual tradicionalment s'havien associat.

No obstant, la investigació de l'ICP, que ha publicat la revista 'Historical Biology', ha descartat aquesta assignació. "Al microscopi observem una superfície llisa i un sistema de porus propi dels ous dels ornitisquis, no dels sauròpodes", ha comentat Sellés.

Notícies relacionades

Treballar en excés pot alterar l’estructura cerebral i perjudicar des de la regulació emocional fins a la presa de decisions

La sonda espacial soviètica cau a l'oceà Índic després de mig segle en l'òrbita terrestre

Els ornitisquis són un grup de dinosaures que inclou el triceratops o l'iguanodon, encara que a Europa les restes més abundants d'ornitisquis pertanyen al grup dels hadrosaures.

"El més intrigant de la troballa és que en el període en què apareix Cairanoolithus no hi havia hadrosaures a Europa", ha dit Sellés, que ha explicat que donada l'estructura de la coscla i l'anàlisi filogenètica, han conclòs que pertanyia a un rhabdodòntid o a un anquilosaure nodosàuride, dues espècies que sí que estaven presents en el registre fòssil europeu en aquest període, però dels quals no se'n coneixen els ous.