Treballar en excés pot alterar l’estructura cerebral i perjudicar des de la regulació emocional fins a la presa de decisions

La investigació, liderada per un equip de la Universitat Chung-Ang i un altre de la Universitat Yonsei (República de Corea), s’ha centrat a analitzar el cervell d’un centenar de treballadorssanitaris de diferents institucions coreanes. Per entendre l’impacte dels diferents tipus de jornades laborals en el cervell d’aquestes persones, els investigadors van seleccionar, d’una banda, professionals que mantenien un horari laboral estàndard i, d’altra banda, persones que treballaven més de 10 hores al dia (o un total de 52 hores a la setmana). Tots els participants es van sotmetre a una ressonància magnètica per poder estudiar l’estructura mateixa del seu cervell. També van respondre a uns qüestionaris per avaluar el seu nivell d’estrès, la seva càrrega laboral i, en general, l’impacte del treball en la seva vida.

Els resultats van ser reveladors. Segons apunta aquest estudi, els treballadors que acumulaven llargues jornades mostraven diferències notables en el volum de matèria grisa en diverses regions cerebrals respecte als seus companys amb un horari més estàndard. En concret, es van detectar augments significatius en fins a 17 àrees del cervell, entre les quals destaca el gir frontal mitjà i superior (implicats en funcions executives com l’atenció, la planificació o el control emocional) així com en l’ínsula (una estructura clau en la percepció emocional i la consciència corporal). També es va detectar un augment de fins al 19% en el volum del gir frontal mitjà en els treballadors amb jornades més extenses (una regió del cervell que actua com un centre neuràlgic per a la memòria de treball i el processament del llenguatge).

¿Adaptació o senyal d’alarma?

Notícies relacionades

La sonda espacial soviètica cau a l'oceà Índic després de mig segle en l'òrbita terrestre

Els creadors dels llops gegants de Joc de Trons afirmen que són a prop de «tornar a la vida» els tigres de Tasmània

Els científics afirmen que l’augment d’aquestes àrees del cervell, lluny de ser interpretat com una millora, es podria deure a una resposta neuroadaptativa davant l’estrès crònic. Segons argumenten els especialistes, és possible que quan el cervell se sotmet a una demanda constant i prolongada d’atenció i esforç aquest podria estar intentant reorganitzar-se per fer front a la sobrecàrrega. Els científics adverteixen que encara no està clar si aquest fenomen sorgeix com una conseqüència directa de l’excés de treball o si, al contrari, es podria tractar d’alguna cosa contextual. «L’estudi no estableix una relació causal ferma, però obre una porta important per continuar indagant en com el nostre entorn laboral impacta físicament en el cervell», apunten els autors, que recalquen la necessitat de realitzar estudis longitudinals que permetin observar l’evolució d’aquest fenomen al llarg del temps.

Més enllà de les imatges cerebrals i les estadístiques, la investigació incideix en la idea que l’excés de treball pot suposar un potencial risc per a la salut. Estudis previs han demostrat que la càrrega excessiva de treball, així com l’estrès relacionat amb aquesta causa, es relacionen amb més risc de malalties cardiovasculars, trastorns metabòlics i problemes de salut mental. L’Organització Internacional del Treball, per la seva banda, també adverteix que les llargues hores laborals causen més de 800.000 morts a l’any a tot el món. «Aquestes troballes reforcen la necessitat urgent de repensar les nostres polítiques laborals», conclouen els autors d’aquest treball.