Gastronomia de sèrie

¿Quin vi beuries en plena apocalipsi? A ‘The last of us’ ho tenen clar

  • El tercer capítol de la sèrie d’HBO Max ha sigut elogiat per representar una història d’amor mentre els zombis campen al seu aire pel món

  • El vi té un especial protagonisme en les escenes quotidianes, especialment el Beaujolais-Villages del celler francès Louis Jadot

  • Es tracta d’un vi jove, lleuger, afruitat i de preu assequible, que ha disparat les seves vendes als Estats Units

¿Quin vi beuries en plena apocalipsi? A ‘The last of us’ ho tenen clar
4
Es llegeix en minuts

Per resumir, ‘The last of us’ és una sèrie de zombis (o infectats per un estrany fong) en la qual el que menys importen són aquests zombis. O almenys en un pla físic, perquè sí que són una amenaça latent i constant, que trastoca de dalt a baix la societat. Per això, ha sigut àmpliament celebrat el tercer capítol de la sèrie d’HBO Max, en la qual una parella aconsegueix portar una vida més o menys normal enmig d’una autèntica apocalipsi. Tancats en una fortalesa artesana, això sí, però disfrutant dels petits plaers de la vida. I hi ha pocs plaers mundans que superin un sopar casolà maridat amb un bon vi.

Com actualment el que passa en la pantalla té un impacte instantani en la vida real, aquest bon vi s’ha convertit  –com es diu ara amb tot el que triomfa– en viral, i les seves vendes s’han disparat sobretot als Estats Units. Es van trigar nanosegons a identificar-lo: un Beaujolais-Villages del celler Louis Jadot. S’ha de dir que no era gaire difícil per a un expert, perquè la casa de la Borgonya és bastant famosa en el ‘món’ pel particular i constant estil de les seves etiquetes, que es mouen entre el neoclassicisme i el minimalisme.

Un vi jove i accessible

El curiós del cas, i bona notícia per als fans disposats a rascar-se la butxaca, és que el vi en qüestió no és prèmium en absolut, i més comparat amb moltes altres creacions del celler francès. Es tracta d’un vi jove, lleuger i notes afruitades, que costa uns 15 euros. Potser no és el vi que algú elegiria per beure mentre el món s’enfonsa... ¿o sí? A favor s’ha de dir que l’elecció marida perfectament amb el plat servit, un conill amb verdures. I que quan no hi ha cap humà més a 50 quilòmetres al voltant, no té cap sentit fer-se l’entès: si el teu vi preferit costa 15 i no 150 euros, doncs endavant.

En aquest ‘boom’ també s’ha disparat la notorietat de la Maison Louis Jadot, una de les grans cases de la Borgonya, fundada el 1859. Es caracteritzen per cultivar les seves pròpies vinyes emmarcades dins de les diferents DO de la regió, com el mateix Vignoble du Beaujolais. Una de les característiques de la casa és que els seus vins busquen expressar al màxim el caràcter del terròs, amb poca presència de la fusta en la criança. Aquest concepte portat a la màxima expressió desemboca en els ‘grands crus’, que podrien ser definits com a vins de finques, sorgits de parcel·les molt seleccionades i amb una elaboració portada a terme amb cura extrema. Un exemple seria el Clos Vougeot Grand Cru 2012, que es pot adquirir per uns 1.300 euros.

El poder del ‘product placement’

Així que és d’agrair que els responsables de ‘The last of us’ escollissin com a protagonista un vi més accessible. El dubte que ha sorgit és si es tracta d’una acció de ‘product placement’, és a dir, si el celler ha pagat per sortir ben ubicada a la pantalla o una simple necessitat de guió. No hi ha hagut resposta per part de la casa francesa, i és possible que no sigui així, tot i que es tracta d’una pràctica més que habitual en la indústria audiovisual, i que suposa una molt bona inversió per a la marca en qüestió, que multiplica la seva notorietat amb una mínima presència. Per exemple, Coca-Cola a ‘Stranger things’ o Estrella Galícia a ‘La casa de papel’, les dues sèries a Netflix.

Notícies relacionades

Més enllà d’aquestes qüestions, el capítol 3 de ‘The last of us’ llança un repte a qualsevol gastrònom, capaç fins i tot de robar algunes hores de son:  ¿quin menú triaries per celebrar les coses bones de la vida mentre els zombis van solts per la resta del món? ¿Seria una exquisitat o un plat senzill? ¿Una cosa exòtica o tradicional? ¿Una nova recepta, mai tastada abans, o uns sabors que remetin a la infància?

I en el cas que poguessis donar una puntada de peu a la porta d’una vinacoteca abandonada i emportar-te a casa qualsevol referència, ¿quin n’escolliries? Una pregunta aclaparadora que potser mereixi una resposta pragmàtica: millor acaparar-ne tants com càpiguen a la motxilla i tastar-los un a un fins a trobar el més adequat.  O potser algú ho té més clar i sap perfectament quin triaria. En tot cas, esperem que no es desencadeni cap apocalipsi –natural o provocada per l’ésser humà– per no veure’s a obligat a prendre cap elecció desesperada.