Barcelona bona i barata
El frankfurt més petit del món és a la plaça de Sant Jaume
Un quantes rajoles i una petita barra; no tenen terrassa, no tenen finestres i al seu interior caben tan sols dos clients per tanda
Barcelona bona i barata: 13 llocs on gastar poc i disfrutar molt
Menús de migdia: 11 restaurants de Barcelona per menjar per menys de 15 €

extra/MALLORQUÍN.jpg /
Frankfurt Sant Jaume ocupa un minúscul espai en una de les cantonades de la plaça de Sant Jaume. Amb set metres quadrats en tenen prou Joan Pujadó i Isabel Rodríguez per planxar entrepans increïbles. Fa gairebé 50 anys que treballen del mateix mentre observen la vida passar per la plaça amb més autoritat de Catalunya.
El seu regne cap en unes quantes rajoles i una petita barra; no tenen terrassa, no tenen finestres i al seu interior caben tan sols dos clients per tanda.
A les parets, vitrines plenes de salsitxes, llaunes i pots de salsa. El Joan ni ha d’estirar el braç per arribar al que necessita. El Joan no cuina, balla el xotis sobre la rajola i gira de la planxa a la vitrina i d’allà un altre gir i de tornada a la planxa. Tot està a l’abast de la mà.
Frankfurt Sant Jaume
Pl. de Sant Jaume, 2. Barcelona
Tel.: 933.025.104
Frankfurt: 3,80 €
Frankfurt gegant: 5 €
Mallorquí: 4 €
Ens demanem el frankfurt gegant i, amb calma, talla l’enorme salsitxa en dues meitats al llarg. Amb gest pausat la diposita a la planxa i posa dos talls de béicon al seu costat.
Tanca la màquina i prossegueix les tasques. Treu un ganivet de punta roma i empastifa generosament amb sobrassada un panet obert de banda a banda. No estalvia producte, el qual després cobreix amb talls de formatge: «Utilitzem havarti perquè és molt cremós, es fon molt bé i el resultat que ens dona és el més ens agrada».
El destí del panet pleníssim és la segona planxa, on estarà un parell de minuts eterns fins que, per fi, el Joan el doni per acabat. És un mallorquí d’alta potència i francament addictiu: en volem més.
Tant el Joan com la Isabel són pencaires discrets, sorprenen per la seva conversa pausada i la seva lleugera timidesa. En 50 anys han vist de tot... «Aquí, en les manifestacions, la gent venia a refugiar-se quan hi havia càrregues, hem vist cops, festes...», i jo em pregunto on es ficaven per refugiar-se de les càrregues en un local de set metres quadrats.
No és dietèticament recomanable el seu consum habitual i tampoc és la ‘salsitxesa’ un plat tradicional de la catalanor cuinada, però els devoradors –ocasionals almenys– del frankfurt... som legió. I és que l’abundància de locals ‘estil Frankfurt’ és una sorprenent particularitat catalana.
Molts tenim una connexió emocional amb aquests espais, amb les seves salsitxes de pasta fina especiada i amb el fshhhhhhh ambiental de les planxes a tot gas.
El pa torrat, cruixent, els sabors intensos i la salsa que rellisca per les galtes deixen empremta, això està clar. El Frankfurt Sant Jaume va néixer el 1955 i el Joan hi va entrar a treballar el 1975, i allà segueix, al peu de la planxa, gairebé 50 anys. «No hem canviat res de la carta, bàsicament tot és igual», ens diu, a la gent li agrada el frankfurt, és el que més ens demanen i és el que més surt amb diferència».
Mentre conversem, la salsitxa s’ha daurat completament i el béicon s’ha convertit en una làmina cruixent que brilla i espurneja envernissada en el seu propi greix fos. És el moment d’empanar, afegir-hi el formatge i procedir al planxament final.
Aquest tema del planxament és interessant, perquè no a tothom li agrada la molla compactada i el Joan ens explica: «Aquest tipus de planxa prové originalment d’un suís anomenat Werner. Va portar aquestes planxes a Barcelona durant la gran Exposició Universal de l’any 1929».
Li pregunto què passa si algú prefereix el panet més aeri, i en la seva mirada s’entreveu una certa incredulitat. «No el poso a la planxa, és clar, però llavors es perd part de la gràcia, perquè el pa planxat també es torra i està més bo i més cruixent,», i acaba l’obra amb un altre truc clàssic del sector: un bon raget de concentrat de suc de carn.
Alguns altres ‘hits’ de la casa són el mallorquí esmentat, el Passota –combinació de llom amb béicon i formatge–, el de broqueta moruna –aromàtic i poderós, amb mossegada de carn elàstica i entregada al bon assaonat– i el de botifarró.
Notícies relacionadesAquest últim desperta la meva curiositat, és una opció en principi poc atractiva per als turistes. «El nostre públic és gairebé tot local, tot i que som on som. De fet, ve molta gent que abans vivia al barri i tornen de tant en tant. Els recordem la seva joventut o la seva infància, venen des de fora per menjar els nostres frankfurts i després passejar».
I la vida pot ser meravellosa perquè una parella amb dues criatures arriben en aquest moment, són antics veïns del Gòtic que han vingut perquè els seus marrecs vagin aprenent les cosetes bones de la vida. La connexió emocional al Frankfurt. ‘Drogaina’ del paladar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- L’home que ‘va predir’ l’apagada
- Les renovables generaven el 74% de l’electricitat en el moment de la fallada
- Estalvi Un milionari revela quina és la manera d’estalviar amb un salari baix
- Investigació Així era la «casa dels horrors» d’Oviedo: els tres germans alliberats, d’entre 8 i 10 anys, no anaven a classe, dormien en bressols i portaven tres mascaretes posades
- Efemèride Blanquejar Hitler 80 anys després
- Successos Detinguts tres menors a Mataró per la brutal agressió a un adolescent
- Equipament Glòries posa a prova la complicada convivència entre ciclistes i vianants
- Cita destacada BCN es bolca amb les Setmanes de l’Arquitectura
- Àrea natural El delta del Llobregat aposta pel turisme sostenible
- FESTIVAL DEL 26 DE JUNY AL 4 D’AGOST El Grec obre etapa amb Leticia Martín al davant i aposta per més música i teatre