Efemèride

Blanquejar Hitler 80 anys després

Vuit dècades després del suïcidi del Führer, des de la ultradreta i altres formes de totalitarisme es relativitza o es nega la monstruositat dels crims del nazisme.

Blanquejar Hitler 80 anys després
2
Es llegeix en minuts
Gemma Casadevall
Gemma Casadevall

Corresponsal a Berlin

ver +

Fa exactament 80 anys del suïcidi al seu búnquer de Berlín d’Adolf Hitler i Eva Braun. En la guerra que el règim nazi va dur a terme al món van morir uns 60 milions de persones. Amb la mort del dictador no es va posar fi immediatament al càstig sobre la població civil berlinesa. Van passar uns dies fins que l’Exèrcit Roig va obtenir la seva icònica foto de la bandera amb la falç i el martell sobre el Reichstag en flames i una setmana fins a la Capitulació del Tercer Reich, signada el 8 de maig. L’ordre Hitler era lluitar "fins a l’última gota de sang". Amb la memòria de l’horror de l’Holocaust n’hi hauria d’haver prou per sustentar el nie wieder (mai més) d’Alemanya. I, no obstant, des de la ultradreta o altres formes de totalitarisme es blanqueja, relativitza o nega la monstruositat dels crims del nazisme.

A Hitler el van trobar assegut a la seva butaca, s’havia disparat a la boca. Els homes de les SS van complir l’ordre de traslladar el seu cos al jardí que hi havia al costat de l’accés al búnquer. La seva comesa era cremar els cossos. Però no van aconseguir culminar la seva acció com havia ordenat Hitler. Quan les tropes soviètiques van arribar al seu objectiu van trobar restes humanes carbonitzades. Les van incinerar i les van conservar durant dècades. Ja en els 90 es van obrir els arxius moscovites amb fotos i restes del crani o la mandíbula, custodiades per la KGB. Aleshores ja circulaven notícies falses, versions i llegendes, com la que afirmava que Hitler no va morir al búnquer, sinó que va fugir a l’Amèrica Llatina.

Notícies relacionades

No hi hauria d’haver lloc per a les especulacions, però la instrumentalització, banalització o negacionisme de l’Holocaust viu hores de glòria, adverteix el politòleg Hajo Funke, autor de referència a Alemanya sobre l’auge i la perillositat de la ultradreta.

La líder de la puixant Alternativa per a Alemanya (AfD), Alice Weidel, s’ha permès assegurar sense rubor que Hitler "va ser un comunista", malgrat que el règim nazi va prohibir el partit comunista, a més de perseguir, confinar o assassinar els membres que no es van exiliar. I també sorgeixen estranyes confluències entre personatges com l’influent periodista Tucker Carlson, ressò del dretanisme nord-americà representat per Donald Trump, que sustenta les tesis de l’AfD.