Va néixer el 1817

Avui se celebra el Dia Mundial de la Croqueta

L’efemèride recorda el plat que el cuiner Antonin Carême va fer famós al segle XIX, la ‘croquette à la royale’.

La croqueta es reivindica com un dels plats estrella de la gastronomia espanyola que ofereix múltiples varietats, sabors i textures.

2
Es llegeix en minuts
Xavier Pérez
Xavier Pérez

Cap de redacció Motor

Especialista en Periodista de motor centrat en el sector de l'automòbil i la motocicleta, així com en totes les árees d'economía relacionades amb la industria de l'automoció, la movilitat sostenible i l'electrifcació.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Avui diumenge se celebra el Dia Mundial de la Croqueta. Saborosa i delicada, es tracta d’un plat que ha arrelat en la gastronomia espanyola des de fa molt temps, tot i que el seu origen cal buscar-lo a la França del rei Lluís XIV. Segons sembla, va ser François Massaiot, un cuiner francès, que va treballar entre d’altres per a Felip d’Orléans, el germà del Rei Sol, qui va publicar la primera recepta coneguda d’una croqueta (de fet, un ‘croquet’, en masculí). Ho va fer al llibre ‘Le cuisinier royal et bourgeois’, el 1691.

Però va ser un altre cuiner, també francès, qui va fer famós el terme croqueta. Era l’any 1817 quan el xef Antonin Carême, que després de la caiguda de Napoleó havia canviat les cuines de Talleyrand per les del príncep regent d’Anglaterra, va elaborar un plat especial en un banquet ofert pel futur Jordi IV d’Anglaterra al gran duc Nicolau de Rússia, el futur tsar Nicolau I. Per complimentar l’estómac de l’il·lustre convidat se li va acudir preparar una pasta fluida arrebossada amb una capa cruixent, un plat que va ser batejat com a ‘croquettes à la royale’. La paraula ‘croquant’ significa cruixent, en francès. Per això al passar al vocabulari popular va prendre aquesta terminologia. No queda clar, amb tot, si ja va fer servir beixamel o bé patata.

Notícies relacionades

Com passa amb els tradicionals canelons, aquest plat que arriba aviat a Espanya (tot i que la primera recepta, el 1830, és d’una croqueta dolça, d’arròs amb llet) es difon en una època de fam, en què la farina era abundant i s’elaboraven per aprofitar la carn sobrant de rostits i estofats. Avui dia ha passat a ser un plat tan popular gràcies al fet que pot lligar tant com aperitiu, plat principal o com a acompanyament. Cada vegada són més els xefs i restauradors que, amb la seva creativitat i innovació, incorporen nous ingredients (marisc, formatges...) tant a la massa com a la cobertura. No obstant, encara són molts els que es continuen decantant per les tradicionals croquetes de pernil o de carn.

Per elaborar una bona croqueta no fan falta massa coneixements, però com en tot a la cuina, els materials, la paciència i els temps són sagrats. La recepta és senzilla: la base és la beixamel per a la qual en tindrem prou amb farina, mantega, llet i sal. Mentre que el farcit pot variar des de la carn, el pernil, els bolets, el peix, el marisc i les verdures, tota menja és susceptible de ser croquetejada. Per elaborar l’arrebossat tan sols necessitarem ou (batut) i pa ratllat.