"Són dies d'intensitat negativa"

El 17 d’agost un gihadista criat a Ripoll va matar amb una furgoneta 13 persones a la Rambla de Barcelona, a les quals es va sumar dies després una altra víctima mortal. En la seva fugida va assassinar una altra persona. Al dolor i la commoció per l’atemptat s’hi va afegir gairebé de seguida la tensió derivada dels episodis del procés sobiranista. Una autèntica muntanya russa emocional.

¿Aquests últims dos mesos són els més intensos que ha viscut Barcelona? Ni de bon tros en termes històrics, però potser sí a escala de moltes vides. Sortim de dubtes. «Sí, en la meva vida, sí», respon sense dubtar-ho Antònia López, de 51 anys i recepcionista. «Totalment», secunda Júlia Lara, de 55 i administrativa. «Sens dubte, però per a mi és una intensitat negativa. Els Jocs Olímpics els vaig viure intensament de manera positiva, tot això no», afegeix per la seva part Jordi Querol, arquitecte jubilat de 79 anys.

Aquests tres lectors d’EL PERIÓDICO expliquen l’estrès que viuen com a barcelonins des del 17-A.

–Lara: Des de l’agost es viu un clima d’incertesa.

–Querol: L’atemptat va ser brutal, inadmissible.

–López: No ens hem recuperat encara d’això...

–Querol: ... però va venir l’11 de setembre de seguida...

–López: ... i la gent va agafar la Diada encara amb més força per tot el que havia passat el 17-A. Recordo aquell dia, quan la meva filla, que treballa a Pintor Fortuny, va arribar a casa i se’m va tirar als braços plorant per la tensió que havia viscut.

L’angoixa per l’atemptat, lluny d’haver-se rebaixat amb el pas de les setmanes, ha crecut amb cada episodi del procés. «Jo ho estic passant fatal –assegura Querol–. Imagino que influeix estar a punt de fer 80 anys. Vaig lluitar contra el feixisme a la universitat: sé què és córrer davant de les porres. Ara, al tornar a veure les porres, encara que sigui per altres motius, ho passo fatal».

Aquest arquitecte (que diu sentir-se, per aquest ordre, català, espanyol, europeu «i una mica americà», ja que visita Nova York sovint) diu, sense ocultar el seu dolor, que Catalunya està dividida «en dos trossos». «Descohesionada», matisa. També per Lara la situació és «molt delicada». «Tinc malsons per la situació política. Sí, hi ha desassossec».

Notícies relacionades

Barcelona: dos mesos sota els helicòpters

Restauradors pessimistes i hotelers expectants

I els mitjans de comunicació, critiquen aquests ciutadans, no sempre contribueixen a la calma desitjada. «La tele és un bombardeig. Jo gairebé no la miro perquè em poso de mal humor», diu López. Explica que, encara que a nivell personal aquesta tensió no l’ha afectat, sí que ha vist com companyes seves de feina s’han deixat de parlar. «No vull ser negativa. Fa anys vaig superar un càncer i des d’aleshores veig les coses d’una altra manera. Els nostres governants hauran de posar-se d’acord».

En general, les ganes i el desig de sortir bé d’aquest enrenou polític es barregen amb l’aflicció. «Aquesta societat està cascada. Pots subratllar-ho. Per no discutir amb família i amics, no es parla del tema polític», diu Querol. «Estan sortint coses que crèiem que estaven enterrades. A Catalunya, però també a Espanya», conclou Lara.