El Zoo posa data de caducitat al circ dels dofins

Barcelona va prohibir els números de circ amb animals el desembre del 2003. Aquesta mateixa ordenança municipal va posar fi també a l'exhibició i venda d'ocells i altres espècies a la Rambla. Cinc mesos més tard, en una votació al ple, es va declarar ciutat antitaurina, abans fins i tot que el Parlament proscrivís definitivament les corrides. Sant Francesc d'Assís seria feliç aquí. Però amb aquest currículum era una desraó cada vegada més extravagant que el Zoo de Barcelona mantingui encara avui l'espectacle dels dofins, amb els seus cèrcols i pilotes i el públic a les grades. Aquest número circense, no obstant, té els dies comptats.

L'Ajuntament de Barcelona invertirà 10 milions d'euros a partir del 2015 per substituir l'actual delfinari del zoològic de la Ciutadella per  un gran estany set vegades més gran que haurà d'agradar tant als cetacis com als visitants.

La bona nova la va anunciar ahir la tinenta d'alcalde Sònia Recasens. L'ajuntament descarta d'aquesta manera definitivament l'opció que va sospesar en el seu moment. Pretenia treure el delfinari del zoo i, en una privatització més de la cosa pública, instal·lar l'espectacle en una zona pròxima. S'han imposat parcialment les tesis dels que sostenen que els dofins no es mereixen això, que no només són més llestos que quatre de les espècies de grans simis, sinó que fa menys de tres milions d'anys el seu grau d'encefalització (la manera més correcta de mesurar la intel·ligència) era superior al de la cinquena d'aquestes espècies, l'home.

CINC METRES DE PROFUNDITAT / Per anar fent boca, Recasens va explicar com lluirà la nova llar dels sis dofins de Barcelona. Serà una gran piscina de 2.083 metres quadrats de superfície. Augmenta la làmina d'aigua, però també la profunditat, que passarà dels tres metres i mig als cinc en la seva màxima profunditat. El nou delfinari serà a la pràctica una suma de diferents ambients. Hi haurà una piscina principal, una zona d'aigua poc profunda perquè els cuidadors puguin acostar-se als cetacis i, finalment, una piscina naturalitzada, ja que des d'aquesta es podrà tenir, a més a més, una visió submarina a través dels vidres. Sobre el paper, aquesta instal·lació atendrà totes i cada una de les recomanacions de l'European Association of Aquatic Mammals, l'organització que, més enllà de les campanyes més exigents dels grups animalistes, vetlla pel benestar dels dofins.

De moment, els plànols presentats ahir al zoo són només un esbós. A tocar de les piscines s'edificarà una sala d'actes, un cinema en 4D per sentir-se com Flipper sota l'aigua i un restaurant. O no. Tot dependrà del resultat de les prospeccions arqueològiques que es portaran a terme a la zona. No hi hauria d'haver sorpreses. Aquesta és una zona molt cartografiada. Se sap que apareixerà una part del baluard de l'antiga ciutadella militar, que s'aprofitarà per deixar-lo parcialment a la vista, i, en realitat, poca cosa més. Allà es va alçar també durant l'exposició del 1888 el Pavelló de la Indústria, la més espectacular de les construccions que es van edificar amb motiu d'aquella cita internacional, però aquelles construccions, concebudes amb caràcter efímer, amb prou feines tenien fonaments.

Sobre el paper, la reforma del delfinari forma part del pla estratègic 2012-2020 del Zoo de Barcelona. Durant anys, el parc va viure en uns estranys llimbs, a l'espera de decidir si finalment es traslladava als voltants del Fòrum una part de la col·lecció d'espècies i, la resta, a alguna finca fora de la ciutat.

Aquella solució es va descartar, però el zoo es va ressentir d'aquella incertesa perquè les inversions es van reduir al mínim. Amb el pla estratègic s'han reprès els treballs de millora. Això és evident ja, per exemple, per als hipopòtams, per als elefants i per descomptat per als dragons de Komodo. No obstant, cap transformació  fa ombra per les seves dimensions a la prevista amb el nou delfinari. És majúscula en envergadura i trencadora en concepte. I això té una explicació molt prosaica.

Notícies relacionades

Una penya gastro amb dos premiats

Una llamborda daurada per a Joan Riba

GIMNÀSTICA AQUÀTICA  / Durant aquests últims anys (i encara ara, mentre no s'acabin les obres que ni tan sols han començat), el xou dels dofins ha estat un dels principals ganxos de públic del zoo. És l'única atracció capaç de congregar cues. Renunciar a aquest esquer és amputar-se el braç que obre la caixa registradora. La direcció del parc confia que el redisseny de l'espai serà per si sol un al·licient.

També la visió submarina del nedar tan elegant dels dofins atraurà públic. Per si de cas, hi haurà alguna cosa més. No hi haurà grades, no hi haurà cèrcols de foc, però els responsables de la col·lecció de cetacis intentaran mantenir en forma els dofins amb una mica de gimnàstica cada dia. Els salts fora de l'aigua sembla que estan garantits.