Imatge i semblança

Dijous passat ens assabentàvem que la revista de moda alemanya Brigitte no tornaria a utilitzar el fotoshop i disposaria únicament de dones reals. Era, per tant, un bon moment per deixar-se caure pel Sonimag, fira de la imatge i les tecnologies multimèdia que se celebra al Recinte Montjuïc fins al pròxim dia 11, i valorar què hi ha de veritat en allò que veiem.

La fira és, per descomptat, un gran cant al món digital. A la fotografia com a llenç en blanc en què la imatge i els retocs comparteixen semiòtica i importància.

El 1928 el fotògraf Erich Salomon va entrar al palau parisenc on es reunien els líders de totes les potències mundials i els va poder fotografiar, rient, fumant i mirant innocentment l’objectiu sense comprendre encara el poder de la imatge. Avui hem vist com a Sarkozy li desapareixen els mitxelins, Putin guanya múscul i a Obama li canvien el color dels pantalons gràcies al fotoshop, aquest programa que és, en si mateix, ideologia.

A l’estand de Phase One una noia resumeix aquesta història de la fotografia, d’una manera molt encertada: «Abans, quan hi havia pel·lícula, les fotos tenien gra però ens agradava. En canvi, a la fotografia digital no hi ha gra, tenim textura però de coloraines. I això no ens agrada». Ah, el vell encant de la química enfrontat a l’hortera perfecció de la informàtica. Però la fotografia no té per què escollir entre realitat i manipulació. Dues exposicions que es poden veure a la fira la situen en el terme mitjà entre aquests dos pols: l’art. El barceloní Roger Grasas hi presentava Inshallah, una sèrie de fotografies sobre l’Aràbia Saudita on l’ascetisme del desert intenta no sucumbir a l’abundància petrolera. Per fixar el públic davant de l’exposició, s’hi ha instal·lat una haima amb degustació d’especialitats àrabs. I just al seu costat se situa la mostra Eivissa, Pachá, cireres que, com es comprendrà, contrasta fortament amb la primera exposició. Toni Riera recull en aquest treball els seus 40 anys de relació amb Eivissa, el seu ambient i, és clar, amb la discoteca Pachá i el seu logo.

Notícies relacionades

Una penya gastro amb dos premiats

Una llamborda daurada per a Joan Riba

Entre els hippies dels anys 70 i el taller avançat de Capture NX2 que organitzava Nikon, hi ha tot un món. La fotografia com a intent de capturar l’instant o com a mitjà de transformar el paisatge. Entre el que és etern i el que és efímer.

Això devia meditar la gent de l’estand Was-Wedding Spain que oferia el seu catàleg d’àlbums de casament. Objecte valuós abans i que ara ni se’l disputen els advocats quan negocien els guanys.