Desapareixen els primers metres del viaducte del Guinardó

Des del nord muntanyós ja es veu la llum del sud mediterrani. La supressió de la mola del viaducte del Guinardó que ha dividit durant 35 anys el barri té el primer esvoranc. Tot just fa una desena de metres però és el principi del final definitiu d'un tram d'autopista urbana concebuda i construïda en l'agonia del franquisme quan la ciutat havia d'estar més "al servei del cotxe privat que dels seus veïns", segons va dir ahir l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. La maquinària pesant que trenca per trams de 10 metres i 15 tones de pes l'enorme i duríssima barrera de ciment va iniciar ahir els treballs per poder retirar el segon d'aquests blocs.

Les tasques preliminars d'aquest enderrocament van començar al març però fins ara no s'han fet visibles en l'estructura. La desaparició del viaducte del costat de muntanya ha començat a l'altura de Cartagena i continuarà fins a Sardenya, on es comença el túnel del primer tram soterrat de la ronda. Els treballs costaran 3,3 milions i s'han d'acabar al setembre. Després es trigarà 18 mesos a urbanitzar l'espai guanyat a la plaça d'Alfons el Savi i l'accés al túnel de la Rovira.

PAS PROVISIONAL

El trànsit que utilitzava el pas elevat es desvia ara a partir de Cartagena per dos carrils provisionals oberts sota l'estructura. El pas que procedia del túnel de la Rovira, que tenia un curt viaducte propi que igualment s'està desmuntant, continua pel lateral del costat de muntanya de la ronda fins al túnel de Sardenya o bé fins al carrer de Lepant.

Notícies relacionades

Una penya gastro amb dos premiats

Una llamborda daurada per a Joan Riba

Dos grues gegantines sostenien ahir a la tarda, durant la visita de les autoritats, el segon bloc del tauler de formigó ja tallat abans de deixar-lo a terra on serà triturat. Molt a prop, una pintada, d'un color negre pàl.lid que en delatava l'edat, passava, ara sí, de ser reivindicativa a ser merament informativa: "Cinturó, demolició". Al seu costat, dues veïnes observaven el desplegament de maquinària i els budells d'acer de l'estructura esquarterada mentre una reflexionava: "Mare meva, quant deu haver costat això".

Els dos viaductes del Guinardó es van construir el 1974 quan feia només un any que les autoritats franquistes havien substituït l'alcalde deldesarrollismoJosé María de Porcioles per Enrique Masó. Va ser el segon alcalde de la democràcia recuperada, Pasqual Maragall, qui 11 anys després, el 1985 va donar gràficament el primer cop per enderrocar el pas del costat de mar. La barrera bessona cau 24 anys després.