El cable de la gran apagada del 2007 a BCN estarà soterrat al juny

Les obres del projecte Porta Barcelona, a Finestrelles (Esplugues de Llobregat), segueixen el seu curs. Sacresa, la immobiliària que impulsa el pla, ha confirmat a aquest diari que el soterrament de les línies elèctriques que surten de la subestació de Collblanc i s'endinsen a Collserola començarà "entre el primer i el segon trimestre" d'aquest any, segons una portaveu de l'empresa, és a dir, com a molt tard al juny. El soterrament d'aquestes línies (dues de 220kv i dues més de 110 kv) va ser el motor que va donar origen, el 1987, al pla Caufec, posteriorment batejat --després de la compra dels terrenys per Sacresa-- com a Porta Barcelona. En l'aprovació definitiva del pla urbanístic, el desembre del 2004, es va fixar un termini de dos anys, fins al desembre del 2006, per començar les obres de desmuntatge de les torres. No es va complir. El 23 de juliol del 2007, la caiguda d'un d'aquests cables va donar origen a la gran apagada.

Porta Barcelona ocupa 40 hectàrees en un dels pocs espais lliures que queden a l'àrea barcelonina. Magníficament emplaçat, al costat de l'Hospital de Sant Joan de Déu, Sacresa té previst construir-hi unes 500 vivendes, oficines i, en un altre solar, al costat oposat de l'autopista B-23 --és a dir, contigu a Can Rigalt, a l'Hospitalet--, un centre comercial i d'oci.

MÉS DE 20 ANYS

El 1987, la direcció d'una malparada Fecsa va començar a buscar com un saurí actius per poder sufragar els seus números vermells. I van posar els ulls en Finestrelles, últim tros de terra erma de la conurbació de Barcelona amb uns solars --propietat de l'elèctrica-- que tenien torres elèctriques a escassos cinc minuts de la zona més noble de Barcelona.

Fecsa, juntament amb la francesa Cauval, va crear l'empresa Caufec (contracció dels dos noms), amb un repartiment accionarial del 40% i el 60%, respectivament. Caufec va proposar a l'Ajuntament d'Esplugues soterrar les línies a canvi que s'augmentés l'edificabilitat de l'àrea. Els aprofitaments generats servirien, va argüir l'elèctrica, només per cobrir els costos de l'obra. Aquest cost, segons Fecsa, s'elevaria a 7.000 milions de pessetes (42 milions d'euros).

Després de mil tortuositats legals i urbanístiques, i després que Fecsa passés a integrar-se dins d'Endesa el 1996, el pla va arribar a mans de la Generalitat, que, el 2001, va modificar el pla metropolità. Dels 30.000 metres quadrats edificables es va passar a 234.000. Arran de la modificació, menys de sis mesos després, Endesa --llavors presidida per l'exministre Rodolfo Martín Villa-- va vendre el seu 40% de participació a Caufec a Sacresa per 40 milions d'euros, segons algunes fonts. Sacresa va comprar després el 60% restant a la francesa Cauval.

Juntament amb el 40% de Caufec, Sacresa també va adquirir l'obligació de pagar les obres per col.locar les línies sota terra. El projecte l'executarà --després de firmar el conveni i per més inri-- Endesa. Durant tots aquests anys, el projecte ha comptat amb una activa oposició veïnal que, fins i tot, ha arribat a aturar, en alguna ocasió, les obres.

L'EFECTE DE LA CRISI

Els treballs van començar fa uns mesos i Sacresa ha estat afectada de ple per la crisi. L'esforç creditici que va fer per comprar el 15% de la immobiliària més important d'Espanya, Metrovacesa, li ha passat finalment factura. Amb tot, després de vendre alguns actius, segueix treballant en altres, com Porta Barcelona.

"Les obres no estan parades, s'està treballant en la urbanització de la zona", assenyala la portaveu de la immobiliària per desmentir el que pot semblar a primera vista. Una passejada per Finestrelles, per exemple dijous passat, delata la presència d'operaris dispersos --que no necessàriament han de dependre de Sacresa-- i de variada maquinària pesant aparcada als solars. Això sí, el canvi que ja s'ha operat --en forma d'urbanització i delimitació de solars on es construirà-- en el que abans era una muntanya gairebé salvatge indica que, amb pausa per la crisi o sense, el projecte va de debò.

Notícies relacionades

Una penya gastro amb dos premiats

Una llamborda daurada per a Joan Riba

El més curiós --no sembla una època òptima per vendre pisos a anys vista-- és que Sacresa ja ha començat a comercialitzar les vivendes. En concret, els 58 pisos --d'un a cinc dormitoris-- de la primera fase, que consta de quatre blocs. L'entrega de claus està prevista per al primer semestre del 2011.

El correu electrònic que Sacresa envia a qui demana informació diu que la promoció compta amb "vivendes de tres dormitoris des de 90,95 fins a 108,60 metres quadrats útils i amb terrasses de 13 a 45 metres quadrats. Preus a partir de 633.383,95 euros".