"La 'generació MP3' diu que jo parlo per a ella"

El supervendes dels 80 torna a Barcelona amb nova identitat. Aquest divendres presentarà a Bikini Angels & Vampires.

Aquesta és la transcripció, abreujada, de les respostes que ha escrit Sananda Maitreya per correu electrònic des de Milà. Sent Terence Trent D'Arby i amb 22 anys escassos, a finals dels 80 va entrar en la història de la música amb Introducing the hardline according to TTD, però els seus següents treballs no van estar a la mateixa alçada (comercial). El 1995 va renéixer com a Sananda Maitreya, va sortir de Sony i va començar de zero. És ell mateix qui compon, arranja, produeix, distribueix la seva música (i concedeix entrevistes) a través d'internet.

--¿Quan es va adonar que la seva veu tenia un do?

--Als 2 anys, quan vaig sentir per primera vegada els Beatles. Vaig saber que viuria per a la música.

--Renega de la seva etapa com a Terence Trent D'Arby. ¿Quin és el millor record que en té?

--¿Les coses bones? Que Terence Trent D'Arby creia en si mateix, i aquesta va ser també la raó per la qual l'establishment se li va girar en contra. El jove artista va ser assassinat per unes forces que vostè no coneix i unes mans que mai veurà. La nostra mort física no és l'única mort que afecta la vida. Perdre l'ànima, l'ego, la màquina, significa perdre la major part de la vida i això és el que li va passar a ell.

--¿Què estava tan malament en Terence Trent D'Arby perquè li fes falta presentar-se amb una nova marca?

--El to de les seves preguntes sona burleta, o sigui que només diré que vaig fer el que era necessari per sobreviure als meus assassins i tirar cap a una vida nova. Aquesta vida em pertany a mi i a Déu, i no a un vell nom i al grup d'accionistes que en són els propietaris. La generació MP3 ha dit ben clar que jo parlo per a ella, també com a Sananda, i no he de dependre d'una identitat amb la qual vaig trencar fa temps. Som al 2007 i la meva identitat anterior pertany a les empreses i al segle passat.

--Quina diferència hi ha entre cantar davant de 25.000 persones com feia abans i cantar davant de les 1.000 d'ara?

--Em sembla malament començar una nova vida i anhelar velles quantitats. Em sembla natural, equilibrat i correcte tornar a començar en ambients més íntims. Jo vaig començar massa amunt en la meva anterior vida i això va ser el que va matar aquesta vida, la va sufocar. Aquesta gira és per a tota aquella gent lleial que ha donat el seu suport a la meva nova vida i direcció musical. No desitjo velles emocions ni reviure velles flames, sinó plantar la llavor d'un nou potencial i tornar a moure el cos amb noves alegries.

--Amb poc més de 20 anys va vendre 12 milions de discos d' Introducing the hardline according to TTD

--¿Vostè està fumada o què? Què coi m'importa a mi ser milionari. Jo era un milionari per la música i no un músic pels milions. Sóc un artista i punt. Vaig néixer artista i moriré artista.

--Ara tot ho fa a través d'internet. Si ja hagués començat la seva carrera amb les noves tecnologies, sense dependre de la indústria discogràfica, potser encara es diria Terence Trent D'Arby.

--Jo vaig néixer en el moment just. He sigut una de les personalitats que ha inspirat el canvi en la música i la tecnologia. Ara estic agraït per ser un artista independent, per guanyar diners independents, i per sentir-me com un home i no com un pidolaire. Era el meu destí convertir-me en el que sóc. Tots tenim dret a tornar a néixer.

--En els seus nous temes sona la mateixa veu dels anys 80, aquella veu que trasllada a un cor de gospel a Harlem. ¿En què es basa la música que ara defineix com a "post millenium rock"?

--La base de la meva música són totes les músiques que han inspirat la meva vida, i el gospel n'és una. També el country, el blues, el cajun, el soul, el pop, el rock, el R&B, el jazz, la clàssica. La majoria de verdaders artistes/músics que conec no classifiquen la música com els altres. El que et mou, et mou; és igual com ho anomeni el mercat.

--Vostè es declara músic i poeta i considera que la música obre la ment. Però no sol entrar en política en les lletres. ¿Per què?

--Quan no tenim clars els nostres sentiments, es nota en les nostres eleccions. El més personal, poderós i polític que podem fer és aclarir i reclamar els nostres sentiments, pensaments i emocions. El primer punt de la política és controlar les emocions. Però quan el cos polític sent claredat, els seus governs i polítiques són clars, també. Jo sempre escric des del cor, que és on la majoria de tots nosaltres viu i s'amaga.

--¿Podria tornar algun dia al seu vell nom?

--Abraham Lincoln, un president americà, va dir: "Avanço lentament, però mai vaig enrere". No he de tornar a res. Estic feliç amb la vida que tinc, més creativa i amb menys sang i jocs mentals.

--Als anys 80 va guanyar un campionat de boxa. ¿Recorre als punys fora del quadrilàter?

--Les habilitats que vaig aprendre a la boxa les aplico en tots els aspectes de la meva vida, cada dia, encara que rarament he de pegar a algú.

Notícies relacionades

Una penya gastro amb dos premiats

Una llamborda daurada per a Joan Riba

--Diu que l'inspiren tant Goethe com el senyor

--El mestre Goethe m'és una guia i una font inacabable d'inspiració . El senyor Daniels em fa d'ajudant musical, ja sigui en directe o a l'estudi, segons el que jo li demani. Hi ha molt cel entremig de tots dos.