Richard Serra repta l'espai al MoMA de Nova York

Pocs museus estan preparats per sostenir el pes físic de les monumentals obres que centren el treball de Richard Serra. Un d'ells és el Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA), la remodelació del qual va incloure la creació de les galeries contemporànies de la segona planta pensant, precisament, en el treball d'artistes com aquest californià. Ahir, quan es va presentar a la premsa la retrospectivaEscultura de Richard Serra: 40 anys, l'artista es va rendir a la visió de la pinacoteca per crear "un espai que motivarà i potenciarà generacions futures".

Aquest espai és on --després d'un procés d'instal.lació que el director del museu, Glenn Lowry, va definir com "gairebé un exercici militar"-- els visitants podran experimentar a partir de diumenge i fins al 24 de setembreBand,Torqued Torus Inversioni l'espectacular, improbable, captivadora i es diria infinitaSequence. Aquestes són les tres obres de nova creació que, amb 24 més repartides entre el jardí i la sisena planta del MoMA, conformen l'exposició.

La mostra, un esforç conjunt del MoMA i del DIA Center for the Arts, permet trobar-se amb el treball d'un artista que repta conceptes com la massa i la forma, que és capaç de transmetre amb l'acer la més intensa sensació de suavitat i flexibilitat, que troba inspiració més enllà de l'arquitectura i de la naturalesa, i que converteix l'escultura no en objecte sinó en espai, fent més que apropiada la seva crida a pensar en i amb els peus.

Notícies relacionades

Una penya gastro amb dos premiats

Una llamborda daurada per a Joan Riba

"Són espais que cada un sent de forma diferent", explicava ahir Serra a la sala de la segona planta. "He parlat amb un cineasta a qui una de les obres li recordava rotllos de cine i amb un músic per a qui era un instrument. I això és justament el que vull: que cada un porti el seu propi equipatge i recorri amb ell les obres".

Les peces instal.lades a la sisena planta són una mirada als primers treballs dels anys 60, 70 i principis dels 80, obres en les quals Serra va innovar amb materials com la goma, el neó i el plom. Però no és una mirada nostàlgica. I Lynne Cooke, una de les comissàries, ho reafirmava. "Retrospectiva sona a repàs, a culminació, però aquesta ens demana que mirem cap endavant".