Mor Carles Fontserè, el cartellista de la República

L'il.lustrador Carles Fontserè, autor d'alguns dels cartells més reproduïts de la guerra civil, va morir ahir a l'Hospital Josep Trueta de Girona als 90 anys. Fontserè feia tres dies que estava ingressat a conseqüència de l'empitjorament de la seva salut després d'una caiguda que va patir a casa seva de Porqueres (Pla de l'Estany). L'artista ha mort sense haver aconseguit la devolució de documents seus i de nombrosos cartells no catalogats encara a l'Arxiu de Salamanca.

Barceloní nascut el 1916, Fontserè va començar a dibuixar de manera autodidacta als 15 anys quan va entrar a treballar en un taller d'escenografia. Es va formar en l'ofici realitzant cartells cinematogrà- fics, portades de llibres i anuncis publicitaris. Quan va esclatar la guerra, el 1936, es va integrar activament al Sindicat de Dibuixants Professionals. El seu cartell més cèlebre, el que va titularLlibertat!per encàrrec de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), forma part de la llegendària producció dels artistesrojosque van revolucionar l'art del cartellisme.

Els partits i les institucions republicanes van confiar als cartells, popularssoldats de paper i tinta, les tasques de propaganda i informació tant al front com a la rereguarda. Fontserè es va inspirar en aquell cartell en un segador amb una falç que figurava al monument al doctor Robert que veia de petit. També va realitzar cartells per al POUM, la CNT i la UGT.

L'EXILI

El 1937, Fontserè va participar com a combatent a les Brigades Internacionals i al dissoldre's aquest cos, va passar al Comissariat de Propaganda amb Jaume Miravitlles. Com tants altres derrotats, va travessar la frontera, no sense abans deixar la se- güent pintada en una paret:feixistes, fills de puta, i va ser internat al camp de concentració de Sant Cebrià, d'on va fugir colant-se per sota dels filats. Va sobreviure a París durant l'ocupació alemanya com unsense papersamb mil i un oficis fins que va recuperar el llapis i es va dedicar novament a la il.lustració.

Després de dedicar-se amb èxit a l'escenografia teatral parisenca, el va fitxar Mario MorenoCantinflasper a una comèdia musical. Des de Mèxic va passar a Nova York, on va viure 23 anys i va col.laborar amb Salvador Dalí. Va tornar als anys 70 amb la seva dona nord-americana, Terry, i es va continuar dedicant a la fotografia i al còmic i a escriure les seves memòries.Memories d'un cartellista del 36,Un exiliat de terceraiParís, Mèxic, Nova Yorkconstitueixen la seva trilogia de records editada per Proa en català i El Acantilado en castellà.

Notícies relacionades

Una penya gastro amb dos premiats

Una llamborda daurada per a Joan Riba

VERGONYA

El món cultural i polític va lamentar ahir la mort del patriarca català de la il.lustració. El vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, el va definir com "un dels referents de la nostra història contemporània". Tony Strubell, coordinador de la Comissió per la Dignitat, el va recordar com un "lluitador i mestre" d'"energia exemplar" que va col.laborar en nombrosos actes de l'entitat. Strubell va dir que és "una vergonya per a la democràcia" que Fontserè hagi mort sense poder veure els seus documents i cartells que són a l'Arxiu de Salamanca.