La vacunació de la grip A comença entre l'escepticisme dels metges

Expectants i gairebé atemorits per la gran rellevància que s’ha donat a l’inici de la segona campanya de vacunació antigripal de l’any, alguns pacients candidats es van acostar ahir als seus centres d’assistència primària (CAP) a la recerca de la punxada preventiva de la grip A. La informació publicada i difosa sobre la vacuna no és el factor que els ha portat a decidir vacunar-se. El consell dels seus doctors té un pes absolut en aquesta història, i els metges no dubten a recomanar el preventiu a les persones incloses en els grups de risc: malalts crònics de diabetis, asma o cardiopaties i persones immunodeprimides, entre altres.

Aquests mateixos metges, no obstant, són reticents a vacunar-se contra la grip A; no és nou, ja que solen refusar vacunar-se de gairebé tot. Potser per això la consellera de Salut, Marina Geli, es va prestar ahir a injectar-se en públic una dosi del preventiu. Ho va fer «com a metge» i no com a política, va puntualitzar la consellera.

GRUPS DE RISC I ‘DIANA’ La distinció entre grups de risc –els malalts crònics susceptibles d’empitjorar si pateixen una grip– i els grups diana –sanitaris i personal de seguretat: persones sanes que treballen en contacte amb el públic– s’ha convertit en un factor fonamental. Els malalts es recolzen en els seus metges i aquests es recolzen en la seva tradició. «Els metges no es vacunen mai. La reticència històrica dels metges a vacunar-se té difícil justificació: no existeix una raó científica que l’expliqui», diu Antoni Trilla, epidemiòleg de l’Hospital Clínic i assessor de Salut. «Els metges tendeixen a pensar que les malalties no els afecten però, en aquest cas, crec que tenim l’obligació ètica de vacunar-nos», afegeix.

Trilla considera que seria imperdonable que algun facultatiu es convertís en focus transmissor del virus A, poc greu però de fàcil contagi. Admet que entre aquest personal pesarà la controvèrsia sobre la rapidesa amb què s’ha elaborat la nova vacuna i una fiabilitat potser inferior al que per norma és habitual. «Es vacunaran menys metges contra la grip A que contra el virus estacional –conclou–, però la seguretat d’aquesta vacuna és raonablement idèntica a la de les altres, tot i la rapidesa amb què s’ha elaborat».

Aquesta posició no afecta la confiança que els metges inspiren en els seus pacients. «Em posaré la vacuna perquè m’ho ha dit la meva doctora». «Tinc total confiança en el meu metge, i ell m’ha dit que em vacuni». Aquestes frases, pronunciades ahir per malalts amb un ampli historial clínic que esperaven que els toqués el torn en un centre d’atenció primària de Vallcarca (Barcelona), resumeixen de manera perfecta la posició de la majoria de pacients. Igual que les autoritats sanitàries citen les agències espanyola i europea del medicament per justificar la seva defensa de la nova vacuna, els ciutadans s’estan recolzant més que mai en els seus metges per explicar per què han pres la decisió de posar-se la vacuna contra la grip A.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

REVERTIR TENDÈNCIES L’actitud del personal sanitari, i la dels agents de seguretat també inclosos en els grups diana, no diferirà gaire del que ha passat en la campanya de vacunació contra la grip estacional, que s’ha acabat fa ben poc. És poc probable que metges i infermeres es vacunin contra el virus A en una proporció superior a la que ho han fet contra la grip de sempre: un 30% del col·lectiu. Els responsables de l’Institut Català de la Salut (ICS), titular del 80% dels CAP i d’11 hospitals, s’esforcen a revertir aquesta tendència, i al·ludeixen a les dificultats que afrontaran els centres si molt del seu personal pateix la grip.

Encara que la vacuna contra el virus H1N1 no es dirigeix a la població de més edat (aquests ja han rebut la de cada any) ahir va coincidir que els que van iniciar la campanya van ser, de forma general, persones de més de 65 anys afectades per afeccions cròniques.