Els pintors de la 'movida' es donen cita a la Fundació Suñol

Aprincipis dels anys 70, Madrid era un lloc «molt avorrit», sense bars ni espais de referència per a la joventut més inquieta, una ciutat on l’art es vivia com una cosa «avorridament seriosa» i on l’abstracció era «la paraula de Déu». Qualsevol intent de sortir d’aquell camí «era pecat». Així descriu l’andalús Guillermo Pérez Villalta la desolada escenografia en què va sorgir el grup d’artistes al qual ell pertany i que, fins al gener del 2010, protagonitzen l’exposició Los esquizos de Madrid. Figuración madrileña de los 70 a la Fundació Suñol.

«Volíem inventar el nostre propi món i fer-lo al nostre gust», recorda Pérez Villalta, que el 1975 va retratar 22 esquizos i altres artistes afins a Grupo de personas en un atrio o alegoría del arte y la vida o del presente y el futuro, una obra de dos metres d’alt per quatre d’ample. Era un avís de l’ambient que més endavant, l’any 1977, esclataria en forma de la movida madrilenya. El pintor també captaria aquell moment històric a Escena, personajes a la salida de un concierto de rock, on es distingeixen unes adolescents Alaska (Kaka de Lux), Tessa i Edurne (Zombies), i Carlos Berlanga, entre d’altres.

El gegantesc retrat de la família esquizo, en què Pérez Villalta es col·loca sense rubor en una posició central respecte als seus col·legues, funciona com a porta d’entrada a la mostra, que reuneix 62 obres datades entre el 1970 i el 1985.

EL PECAT COM A REBEL·LIÓ / El mateix Pérez Villalta, juntament amb Carlos Alcolea, Chema Cobo, Carlos Franco, Herminio Molero (un dels fundadors de la banda Radio Futura,el 1979), els germans Pérez Mínguez i Manolo Quejido, entre d’altres, van decidir que la millor manera de rebel·lar-se contra la grisor i l’avorriment del tardofranquisme era «pecant». O sigui, reivindicant la figuració contra l’abstracció (com ja feia Luis Gordillo), omplint el llenç de colors pop, barrejant sense manies Rubens amb els Beatles i el còmic, i reproduint amb humor escenes vitalistes, tot plegat acompanyat amb psicòtrops, alcohol i una pràctica de la llibertat sexual que encara avui resulta trencadora.

Diuen que Pérez Villalta, que estudiava Arquitectura quan va començar a flirtejar amb la pintura, li va presentar un projecte a un professor i que l’home el va suspendre. Segons una de les comissàries de l’exposició, María Escribano, la reacció de l’artista al suspens va ser aquesta: «Si vostè no ha escoltat Jimi Hendrix ni s’ha menjat mai un tripi (LSD) no pot entendre res».

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

ORIGEN ‘UNDERGROUND’ / Els esquizos van fer, en definitiva, el que els va donar la gana, al marge de tendències i escoles (al cap i a la fi, cap d’ells havia estudiat Belles Arts). Encara que van sorgir dels ambients més underground de Madrid, la seva proposta va ser aplaudida immediatament per crítics, galeries i públic, tres sectors que no acostumen a posar-se d’acord sovint.

Un dels principals col·leccionistes d’obres del grup és Josep Suñol, i això explica que l’exposició, que anteriorment va estar al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, hagi recalat a la fundació que porta el seu nom. Pel camí ha perdut diverses obres de gran format i una secció molt pràctica on s’identificaven els principals referents esquizos (Duchamp, Dalí, De Chirico, Hockney, etc.), però en canvi ha guanyat quadros com Autorretrato o Moebius y su amigo, de Carlos Alcolea.