Incerteses aranzelàries

L’acceptació per la Unió Europea d’un aranzel del 15% al 70% de les exportacions persegueix evitar una guerra comercial sense precedents, tot i que les conseqüències siguin només relativament previsibles: contracció de les exportacions, augment dels preus per als consumidors nord-americans i necessitat imperiosa dels europeus de trobar nous mercats, sobretot a Àsia. El desplaçament a la Xina i el Japó de representants de la UE i el viatge a la Xina de Salvador Illa tenen en aquest sentit una significació especial. Té el mateix sentit l’interès d’Espanya per dinamitzar els intercanvis comercials amb Mercosur, dels quals França desconfia.

Tot i que les exportacions espanyoles als Estats Units només equivalen al 5% del total, sectors punters sortiran perjudicats: automoció, indústria química, agroalimentària, maquinària, ceràmica i moda, entre d’altres. Només en el cas de l’exportació de l’oli d’oliva, el descens dels preus en origen ajudarà a corregir, en part, l’encariment del producte per als consumidors nord-americans. Una realitat que amb prou feines compensa el fet que només el Regne Unit ha aconseguit un millor tracte aranzelari –10% davant el 15% per a la UE–, perquè la debilitat del dòlar davant l’euro provoca un sobrecost suplementari de les exportacions, i segueixen llastades les vendes d’acer i alumini, amb aranzels del 50% i el 25%, respectivament. D’acord amb els vaticinis, es pot dir que ningú pot sortir vencedor d’aquest enrevessat laberint.

Fora d’això, estan més que justificats els dubtes que han sorgit a falta que es concretin aspectes no especificats de l’acord d’Ursula von der Leyen amb Donald Trump. Creix, en canvi, el convenciment que davant les prescripcions de l’OMC i el model de comerç global sense excepcions, auspiciat per Occident fins ara, es prefiguren àrees regionals de comerç global i un proteccionisme creixent dels Estats Units que impugna de cap a peus el conegut fins ara. El cost de tal model és una gran incògnita; la capacitat dels Estats Units d’atraure inversions de les potències exportadores per minvar els dèficits comercials és així mateix indesxifrable. De moment, els recels de Wall Street i el temor que un dòlar feble penalitzi l’amortització del deute fa témer noves rectificacions de Trump sobre la marxa. Dit d’una altra manera: és arriscat suposar que la pau comercial serà una realitat a partir del dia 7; en canvi, els fets fan pensar que aquesta data marcarà l’inici d’una treva a l’espera dels senyals que emeti l’economia dels Estats Units.