El 'thriller' policial arriba a la Muntaner amb un monòleg

Lectora compulsiva de novel·les policíaques, Mercè Sarrias va recórrer al gènere per a la seva segona aportació al Projecte T-6 d’escriptura teatral contemporània que auspicia el Teatre Nacional de Catalunya. L’autora no només és fan dels supervendes Mankell («l’he llegit molt») o Larsson, també ho és de novel·listes holandesos i francesos més desconeguts.Informe per a un policia volador, en cartell a la Sala Muntaner des de demà fins al 12 de juliol, és el seu intent de portar elthrillerpolicial, tan habitual del cine o de les sèries televisives, a un escenari.

Una primera escriptura va portar Sarrias a plantejar una obra amb uns quatre personatges, que va acabar a la paperera en favor d’un monòleg, el que protagonitza Àurea Márquez, dirigida per Miguel Casamayor. Sarrias ho va fer per una màxima innegociable: «Per mi l’economia dramàtica és molt important en el teatre. M’interessava sobretot la història de la protagonista». El director subratlla la idea: «El fonamental és un text i una actriu, que explica un informe que és com un conte».

El monòleg presenta l’Anna, una metge forense de 35 anys absorbida per la seva feina, que obre una investigació sobre la mort de la seva mare, també forense, que apareix morta a casa amb un cop al cap. L’explicació policial –accident– no la convenç i per això furga en l’entorn de la seva mare, i això la porta a bussejar en el seu passat.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

PRIMER MONÒLEG / L’Anna és l’encarregada d’escriure l’informe per al policiavolador, la seva parella, a qui diu així «perquè baixa les escales de quatre en quatre i sempre l’ajuda», comenta l’actriu, que viu com un repte el que és el primer monòleg de la seva carrera. Encara que Márquez és l’única intèrpret en escena, a través d’ella coneixerem d’altres personatges de la seva vida, alguns d’una excentricitat que aporta gotes de comèdia. L’ús del vídeo també ajuda en la narració de la història.

Si Sarrias es va documentar a consciència a l’Institut de Medicina Legal i Forense, Márquez també es va posar en situació amb una visita a la sala de necròpsies del Clínic. «Vaig parlar amb un metge forense que em va explicar la seva feina». Avisen, això sí, que no hi ha por ni sobresalts. H