El futbol arriba a Cannes de la mà d'Eric Cantona

L'exjugador de futbol marsellès Eric Cantona s'interpreta a si mateix a la pel·lícula de Ken LoachLooking for Eric, que ha rebut avui una calorosa acollida popular a Cannes i en què pronuncia una frase que ha estat ovacionada: "No sóc un home, sóc Cantona".

El festival de Cannes segueix fent estranys companys de llit i, si l'any passat va ser Maradona el que va venir acompanyat d'Emir Kusturica, en aquesta ocasió la combinació Cantona-Ken Loach no ha estat menys sorprenent.

ALooking for Eric, l'esportista aporta el toc màgic al cine social de Loach i es converteix en una espècie d'àngel que guia un altre Eric (més escanyolit i interpretat per Steve Evets) per no desaprofitar les "oportunitats de gol" que li dóna la vida.

Espontani i natural

"Estava una mica ansiós per haver de ser jo mateix però seguint un guió escrit per Paul Laverty. Però després vam assajar i vaig veure que tot era molt espontani i molt natural", ha reconegut a la roda de premsa posterior a la projecció de la pel·lícula.

L'exjugador del Manchester United s'ha mostrat de molt bon humor i ha fet autoparòdia tant a la pantalla com davant els mitjans, mentre que les seves escenes han estat victorejades pel públic.

A més, no ha pogut evitar fer paral·lelismes: "Ken Loach és molt semblant a Alex Ferguson (el seu entrenador al Manchester). Tots dos saben treure el 100% de l'actor o del jugador amb molta humilitat i, amb el pas dels anys, tots dos continuen buscant noves ambicions", ha explicat.

Hàbil trompetista

ALooking for Eric, no només mostra la seva faceta d'actor, sinó també les seves habilitats amb la trompeta, instrument que va aprendre a tocar després de la suspensió de nou mesos que li van imposar després de la tristament cèlebre puntada que va clavar a un espectador en un moment de fúria, segons ell mateix va confessar sense rubor.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Cantona ja havia participat en pel·lícules com La alegría está en el campo (1995), en què va coincidir amb Carmen Maura, però no s'atreveix a definir-se com a actor. "Això ho haureu de decidir vosaltres", ha explicat.

Això sí, seguirà fent cine "mentre segueixi la passió". "Vaig deixar de jugar a futbol als 30 anys perquè vaig perdre l'entusiasme. Seguiré en el cine fins que arribi a aquest mateix punt", ha dit.