Europa llançarà avui el telescopi espacial més gran de la història

Tot està a punt al port espacial de Kourou, a la Guaiana francesa, perquè un Ariane 5 llanci avui d'una sola tacada dues joies de l'astronàutica europea: el satèl.litHerschel, el telescopi espacial més gran de la història, i el seu companyPlanck. El primer té com a objectiu observar les galàxies més llunyanes, regions gelades la llum de les quals és invisible per a l'ull humà, mentre que el segon intentarà aprofundir en el que els astrofísics coneixen com aradiació fòssildelbig bang,el residu deixat per la gran explosió primigènia de fa 14.000 milions d'anys. D'aquí a dos mesos, si es compleixen les previsions, tant elHerschelcom elPlancks'hauran assentat en les seves respectives òrbites i estaran en disposició de proporcionar dades d'un univers mai vist.

"El que descobrirem canviarà la nostra visió de molts processos que intervenen en l'evolució de l'univers", afirma José Cernicharo, investigador de l'Institut de la Matèria del CSIC, a Madrid, i un dels caps cientí- fics delHerschel.I és que, al marge de l'Estació Espacial Internacional (ISS), aquests dos satèl.lits constitueixen la missió més ambiciosa de la histò- ria de l'Agència Europea de l'Espai (ESA). Així, per exemple, no només han suposat una inversió de 1.700 milions d'euros, incloent-hi la construcció, el llançament i el control durant els anys en què estaran en funcionament, sinó que també han obligat a inventar un instrumental totalment nou. Espanya hi aporta 98 milions.

La missió, que es va començar a gestar fa 20 anys, ha acumulat diversos endarreriments, l'últim d'ells a l'abril, quan els científics es van adonar que el gran mirall delHerschel,de 3,5 metres de diàmetre, podria tenir problemes amb les vibracions de l'enlairament. L'elevació definitiva de l'Ariane, fora que hi hagi problemes, és prevista a partir de les tres de la tarda a Espanya. Dues hores després, els satèl.lits se separaran i emprendran el vol en solitari cap a la seva òrbita de destinació, en el punt Lagrange 2 o L2, un lloc d'equilibri entre la influència del Sol i la Terra que està situat a 1,5 milions de quilòmetres.

FRED EXTREM

ElHerschelcarrega diversos elements d'última generació, però el més espectacular és sens dubte el mirall, superior en grandà- ria al delHubblei que està constituït per una peça de ceràmica molt lleugera. A sota del mirall se situa el criòstat, un enorme bidó termal amb 2.000 litres d'heli líquid que garantiran el fred extrem necessari per treballar (fins a --270°). Finalment, a dins del criòstat, protegits de la calor exterior, es troben submergits els tres instruments científics de la missió, HIFI, PACS i Spire, que es dedicaran a desxifrar les dades rebudes pel mirall.

"El que fa únic elHerschelés la finestra de l'espectre electromagnètic que pot explorar", prossegueix l'investigador del CSIC. A diferència delHubble,construït per observar la mateixa llum que detecten els nostres ulls --l'espectre òptic--, elHerscheltreballarà en un domini que inclou tot l'infraroig llunyà i longituds d'ona submil.limètriques. Aquesta finestra està tancada als telescopis terrestres perquè la nostra atmosfera actua com un mur que no deixa passar cap fotó. Gràcies a això, elHerschelpodrà analitzar regions de naixement d'estrelles.

Pel que fa alPlanck, està destinat a escodrinyar el període immediatament posterior albig bangi confirmar les hipòtesis sobre l'expansió de l'univers. El satèl.lit està dotat de captors d'una potència extraordi- nària, capaços, segons l'ESA, "de percebre des de la Terra la calor que emetria una llebre a la Lluna".

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

ESPANYA, ACTIVA

La participació espanyola és molt notable. A més a més de l'equip de Cernicharo al CSIC, en el disseny delHerschelhi han treballat l'Institut d'Astrofísica de les Canàries (IAC) i l'Observatori Astronòmic Nacional. Pel que fa alPlanck, hi ha el IAC, l'Institut de Física de Cantàbria i les universitats Politècnica de Catalunya i de Granada. Finalment, entre les empreses constructores hi ha Alter, Deimos, EADS Astrium Crisa, EADS CASA, GMV, INSA, Mier, Rymsa, Sener i Thales Alenia España.