Entrevista amb el nou rei del tennis

Carlos Alcaraz: «La meva por és defraudar tota la meva gent»

  • L’astre murcià, de 19 anys, atén EL PERIÓDICO després de proclamar-se campió de l’Obert dels EUA i convertir-se en el número u del tennis més jove de la història.

Carlos Alcaraz: «La meva por és defraudar tota la meva gent»

Julian Finney/AFP

8
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Periodista

ver +

El lloc on Carlos Alcaraz atén un grup de periodistes espanyols que l’han seguit durant tot l’Obert dels Estats Units el dia que ja s’ha despertat com el número 1 més jove de la història i amb un primer títol de Grand Slam a la cartutxera ofereix una metàfora que s’adequa al moment. L’adolescent de 19 anys és, a la planta 36, còmode i assentat a les altures. Hi ha altres torres a Manhattan que pugen més alt, però aquesta vista privilegiada no està gens malament. I és junt amb Times Square, un lloc cap al qual tornen els focus.

A la nit va sortir amb els membres de la seva família i el seu equip a sopar a un restaurant peruà del qual parla meravelles la guia Michelín. En unes hores volarà cap a Espanya, on el pla és jugar la Copa Davis. Però abans compleix, professional i somrient, i jovial, els compromisos que comporta el triomf, i s’obre, sobre el tennis però també sobre ell. 

A la pista no sembles témer-li a res. ¿De què li té por Carlos Alcaraz, com a tennista i com el noi de 19 anys de Múrcia? Com un noi normal i corrent li tinc por de moltes coses. Diria que a la foscor. Tampoc soc fanàtic de les pel·lícules de por. A les aranyes probablement... A moltes coses. Sincerament, com a tennista li tinc por de defraudar. Probablement aquesta sigui una de les meves pors: defraudar tota la meva gent, no estar a l’altura del que ells pensen. Tot i que hagi aconseguit un Grand Slam i ara el número u probablement arribin tornejos en els quals tinguin expectatives i la por és no poder estar a l’altura. Hi ha molta gent que pensa i opina però la meva por és amb els que tinc al meu voltant, dins que tinc poca por de coses dins de la pista.

¿Què creus que esperen de tu? Bé... No ho sé. Hi ha gent que diu que no, que els és igual que perdi en primera ronda, que perdi a la final... Però soc un pensament que jo tinc dins.

Fa uns vuit anys aproximadament vas penjar a les xarxes socials una foto i deies: «diners, raquetes, patates. Ho tinc tot». Ara continues tenint raquetes, ahir et van donar un xec curiós (2,6 milions d’euros), no sabem si et continuen agradant les patates. ¿Ho tens tot? (Riu) Quan ets petit penges tonteries, ¿no? A mesura que vas creixent, et vas adonant que hi ha moltes més coses importants que el que és el tennis, que el que són els diners i que el que és el menjar. T’adones de coses més importants.

Vas dir a la pista a l’acabar que havies pres decisions difícils amb la teva família. ¿Quines són algunes d’aquestes decisions? ¿Què sents que has sacrificat per dedicar-te al tennis que tant t’agrada? El que dic és que soc jove i que encara hi ha decisions en les quals jo no pintava gaire que prenen ells per mi. En la carrera s’han de prendre aquestes decisions difícils en qüestions com les (relacions amb) marques, temes d’entrenaments, d’entrenadors... I són coses importants, tot i que sembli que no, i ells van millor que jo.

Ha aconseguit el teu somni de ser número, ja has guanyat un gran. ¿Hi ha algun torneig o alguna situació ara que et faria especial il·lusió? Jugar amb (Roger) Federer. Ara mateix crec que tinc poques opcions de poder jugar amb ell, però seria una cosa que m’agradaria. I crec que guanyar-lo en un Grand Slam a algun dels tres (Federer, Rafa Nadal i Novak Djokovic). Sempre he dit que per ser el millor s’ha de guanyar el millor.

Estàs batent rècords de precocitat, ets el número u més jove de la història... ¿Mantens com fa uns anys que no ets un elegit o comences a pensar que potser alguna cosa especial tens? Mantinc la meva resposta. Ningú et regala res, crec jo. Ningú fa un espetec i tens tot el que demanes sinó que les coses cal treballar-les, les coses cal prendre-les. I jo crec que el que he aconseguit, el que vaig aconseguir ahir, un Grand Slam i ser el número u del món, ha sigut per la feina que he estat fent juntament amb el meu equip durant durant molt temps. No ha sigut un camí de roses. Cal patir i calia passar moments dolents també per arribar a aquest moment. I crec que no soc un elegit ni ningú ha dit que seré el millor, sinó que m’ho he treballat.

A més de comptar amb la teva família i el teu equip en la teva part de treball mental, treballes amb una professional. ¿En quina part t’ha ajudat? Treballo amb una psicòloga des del 2019, principis del 2020. Es diu Isabel Balaguer, és molt bona professional i m’ha ajudat. Crec que ella és una de les principals causants que pugui ser el número un del món avui dia. He millorat moltíssim gràcies a ella. És una feina súper important el tenir una psicòloga el teu costat treballant amb tu, ja que el tennis és exigent setmana rere setmana, durant un any sencer has d’estar fresc mentalment, has de saber suportar la pressió, suportar que tothom tingui ulls en tu. És súper important saber com afrontar-ho i jo crec que sense una psicòloga, sense ningú que t’ajudi en aquest aspecte, no és impossible però sí moltíssim més complicat. 

¿Què et diu, quines eines et dona? Parlem, em dona consells, em dona eines per com afrontar les coses dins de la pista. Fora de pista, em dona consells sobre com afrontar moments que poden ser una mica aclaparadors.

¿Com t’ajuda aquest treball mental en situacions com la de la quarts (quan va superar una bola de partit davant Jannik Sinner), què és el que passa pel teu cap? Ho vaig afrontar pensant que havia de continuar anant a aconseguir-ho. Havia tingut una bola de partit fins al moment, estava jugant bé, em trobava bé i no era moment de baixar, sinó de seguir allà, de continuar mostrant el meu bon joc, que jo m’estava trobant bastant, bastant bé. Sí que és veritat que vaig pensar: ‘sisplau, que no se t’escapi això que sé que et sabrà greu’. Però va arribar el 5è set i vaig anar a aconseguir-ho. Almenys tinc la sensació que, si hagués perdut el partit, hauria sortit amb la sensació d’‘he anat a aconseguir-ho, ho he deixat tot, he tingut moltes opcions, no ha pogut ser i ja serà’. Aquest va ser el meu pensament.

¿Has incorporat noves rutines, o et mantens amb les que tenies? ¿Què fas sempre abans dels partits, i durant? Les rutines que tenia les he anat enfortint, les he anat fent cada vegada millor, cada vegada ho he anat incorporant com a més natural en mi. Abans dels partits no és que tingui una rutina clara. Òbviament tinc el meu escalfament, que sempre faig el mateix, bàsicament, sempre intento anar al mateix lloc amb el meu equip. Però no és que digui bé: abans del partit cinc minuts amb mi, cascos, tal... Si em ve de gust escoltar música, escolto música; si no, no escolto música. Vaig com em ve de gust en aquell moment. Sí que és veritat que en el partit el tema d’anar a tovallola, el tema d’agafar quatre boles, botar-les cinc vegades, les ampolles sempre beure primer d’una, després d’una altra, el mos sempre de primer la barreta després de plàtan... Són coses que se me’n van a la ment i són una mica manies.

Ahir quan se’t va plantejar si estaves orgullós de ser Del Palmar, el vas estendre i vas dir que estaves orgullós de ser murcià i també de ser espanyol. Tens 19 anys.. Ja pots votar. ¿T’interessa la política? Tens consciència política?

No, no en tinc. La veritat és que la política és una cosa a què no li presto gaire atenció. T’arriben moltes notícies, moltes coses de la política i més o menys estic una mica al corrent, però molt poc, la veritat. Quan arribi el moment ja veuré si votaré o no votaré. És una cosa a què no li presto gaire atenció ara mateix, sincerament. Però estic orgullós de ser i ser murcià i de ser espanyol, i ho dic amb amb molt orgull.

Notícies relacionades

¿Quines activitats t’agrada fer amb els amics? ¿Com és un dia en la teva vida fora del tennis? Ara que hi ha hagut bon temps m’agradava anar a la platja amb ells, però quan és a l’hivern doncs s’està tranquil. Jo soc un noi molt bàsic, que el que més disfruta és estar amb cinc o sis amics asseguts en un banc, en un cotxe, en una casa, parlant tranquil·lament, passant-ho bé, rient, explicant-nos anècdotes. Això em fa feliç.

Nadal no voldrà que Djokovic guanyi més títols perquè el trauria del seu rècord històric. Tu en tens només un, però ja tens palmarès. ¿T’agradaria que Nadal es quedi allà per ser més a prop? No, no, què va, per a res, per a res. Sempre estaré orgullós que Rafa guanyi Grand Slams. I òbviament, si jo per desgràcia perdo en algun Grand Slam, sapigueu que estaré animant perquè guanyi. Sempre estaré junt amb un espanyol i animant un espanyol. Sincerament, n’he guanyat un, no em sento més a prop. De moment pensaré en el segon i intentar aconseguir-ho, que molt poca gent ha pogut. De moment, aquest és l’objectiu que tinc.