La Granja Vendrell reneix aliena a les modes

Aquest negoci va néixer el 1921 de la mà d’un jove, Demetri Vendrell, format en l’encara més antiga Granja J. Viader, al cor del Raval. Va tenir la clarivident idea de buscar un local al més senyorial barri de l’Eixample, vaja, clients que no només podien apreciar el que llavors era el caviar de les nates, la que s’elaborava amb llet de cabra, sinó, sobretot, fer comandes generoses per a festes i celebracions familiars. El net de Demetri, un altre Demetri, va ser el que el 2019, a només dos anys que l’establiment pogués presumir de centenari, va penjar la bata per falta de relleu generacional i, en part, perquè la Dreta de l’Eixample, de manera silent, havia perdut en les últimes dues o tres dècades la meitat de la seva població.

La qüestió antropològica, si així se la pot dir, és si la granja, el bar, la fonda o la cafeteria de tota la vida, o sigui, aquest tipus de negoci en el qual es vertebra en part la vida veïnal, té o no algun futur a, per dir-ho d’alguna manera, brunchcelona. "Només obren negocis per a turistes": és un mantra que es repeteix amb insistència, però es passa per alt un detall crucial. A diferència de Venècia i altres destinacions preses pels visitants, el cens de Barcelona no ha minvat. Al contrari, és en un dels seus cims demogràfics. Som 1,7 milions, res a veure sociològicament amb els barcelonins de 20 o 30 anys enrere, ja que un de cada tres veïns de la ciutat ha nascut a l’estranger; però Barcelona no arribava a un rècord de padró com aquest des de fa 40 anys. Que la Granja Vendrell, amb el seu aspecte encara de postal, s’hagi fet una altra vegada un lloc en la vida quotidiana del barri significarà probablement alguna cosa, i a més bona.

Addictes al cafè

Notícies relacionades

Art, ignorància i protesta

‘Lux’, el disc de Rosalía, compta amb Björk i Sílvia Pérez Cruz

A la Granja Vendrell li han posat ara un cognom, Hidden, la marca d’una empresa local, Mare Terra, amb gairebé 50 anys de prestigi entre els addictes al cafè. Tenen tres negocis així anomenats, Hidden, a la ciutat: un a les Corts, un altre al Born i, des de fa no més de dues setmanes, el que s’ha acomodat en aquesta bonica arquitectura interior de la Granja Vendrell. Explica Carlos Moral, responsable d’aquesta obertura, que no és fàcil a Barcelona distingir què és moda i què no. Hi ha ara una proliferació, per exemple, de petits establiments exclusivament de cafè, no tots, potser, en mans expertes, incapaces d’explicar al client la diferència entre un bourbon, un caturra o un tabi colombià (són varietats de gra) i un batian o ruiru kenyà. Han crescut també exponencialment, sobretot a la Dreta de l’Eixample, els negocis en els quals els turistes fan el que potser serà l’únic àpat veritable del dia.

La Granja Vendrell, diu, vol ser un local sobretot destinat al públic local, per esmorzar, dinar o berenar. ¿Com certificar si és només un dir o realment ha aconseguit aquesta meta? No pot considerar-se un mètode científic, però, sens dubte és una irrefutable prova del nou: esmorza de vegades a la Granja Vendrell, per pur plaer, no per nostàlgia, Demetri Vendrell, el net aquell emprenedor que fa 104 anys va aixecar per primera vegada la persiana d’aquest negoci. I vol Moral que en siguin 104 més.