Hisenda té pendent que milers d’autònoms puguin facturar sense IVA

A Espanya, segons les dades disponibles de l’Agència Tributària, hi ha uns 2,5 milions de declarants, entre autònoms i empreses, amb facturacions inferiors a aquests 85.000 euros, i organitzacions com ATA estimen que al voltant de mig milió de treballadors per compte propi estarien interessats en deixar l’IVA al marge de la seva activitat.

La Unió Europea ja va enviar aquest passat mes de juliol a Espanya, Bulgària, Grècia i Romania un requeriment per instar-los a complir l’obligació de transposar aquesta directiva, ja que són els únics estats membres que encara no l’apliquen i que haurien de fer-ho des de l’1 de gener del 2025. Aquest és un pas previ a "remetre els assumptes al Tribunal de Justícia de la Unió Europea i sol·licitar que se’ls imposin sancions financeres", segons va informar la Comissió Europea en un comunicat.

Durant els últims dies el col·lectiu dels treballadors autònoms s’ha ubicat en el centre del debat mediàtic, atiat per les negociacions que manté la ministra d’Inclusió, Elma Saiz, amb els agents socials per definir quines seran les quotes que els afiliats al RETA pagaran a partir de l’any que ve.

Després del fort rebuig que va generar la primera oferta que va posar sobre la taula la ministra a aquest efecte, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va voler ficar-hi cullerada aquest diumenge passat i va recuperar una de les propostes que ja va avançar fa mesos en el seu pla de reforma del treball autònom: que els autoempleats que facturin 85.000 euros a l’any o menys estiguin exempts d’incloure l’IVA a les seves factures. O el que és el mateix, complir la directiva europea que Espanya desobeeix des de fa 10 mesos i que el 2022 el PSOE ja va mirar de pactar, sense èxit, amb els agents socials.

Abans de final d’any

Fonts consultades del Ministeri d’Hisenda afirmen que la intenció del Govern és transposar la directiva abans de finalitzar l’any. I obrir la possibilitat de suprimir l’IVA franquiciat és una opció sobre la taula per complir l’obligació, però no l’única. Tampoc que aquest llindar de 85.000 euros sigui finalment de 85.000 euros, ja que la directiva deixa la porta oberta als estats a rebaixar-la i, a Espanya, una part minoritària dels agents socials apostaven per no arribar a 85.000 euros.

Per exemple, Alemanya, Finlàndia, Suècia, Portugal, Grècia o Xipre han optat per quantitats substancialment inferiors. No en va, quan Hisenda ja va estudiar aquesta reforma el 2022 reconeixia que "la implantació del règim de franquícia pot incentivar conductes fraudulentes encaminades a no superar el llindar d’exempció establert mitjançant la divisió artificial d’una mateixa activitat entre diverses persones o entitats", segons un document intern del Ministeri al qual ha tingut accés aquest mitjà.

Reforma enquistada

Complir la transposició de la directiva requereix una reforma del sistema fiscal dels autònoms, una assignatura pendent des de fa anys. El 2022, el Ministeri d’Hisenda va configurar un grup de treball amb patronals, sindicats i organitzacions d’autònoms per mirar de pactar una reforma que abordés, entre d’altres, la supressió de l’IVA franquiciat, segons acredita un resum elaborat pel Ministeri.

Aquest grup de treball va durar poc, les seves reunions no es van prolongar més de sis mesos i l’avançament electoral va precipitar que acabés sense aconseguir cap conclusió. I és que la reforma fiscal dels autònoms havia d’abordar un tema difícil com és la regulació especial que avui dia continua vigent per a certes professions, com els taxistes o els transportistes. Aquests no cotitzen com la resta d’autònoms, sinó que paguen una quantitat en funció d’uns trams d’ingressos establerts pel Govern.

Des del 2016, quan encara governava el PP, que els successius executius han anat prorrogant aquests mòduls i posposant suprimir-los, per evitar-se així les potencials protestes que hagués pogut generar entre col·lectius històricament forts quan han de mobilitzar-se.

El bloqueig d’aquesta reforma fiscal ha contribuït que Espanya incompleixi el seu deure de transposar la directiva 2020/285, que respecte a l’IVA franquiciat prometia simplificar la vida de milers d’autònoms, especialment aquells amb menors estructures operatives i menor capacitat de caixa.

Per exemple, un arquitecte, dissenyador o advocat independents que únicament facturen els seus serveis i amb prou feines tenen despeses de personal o material i per a qui cobrar l’IVA al client i pagar-lo a Hisenda és més que un maldecap. Sobretot si els queden factures pendents o de cobrament tardà, que els obliguen a avançar uns diners que poden no tenir a l’espera d’un futur cobrament.

Facturació electrònica

Notícies relacionades

Les noves formes de consum forcen el comerç a una altra reconversió: màquines d’autopagament, producte fresc ja tallat i més plats preparats

Javier Escribano espera tancar la "fusió" amb Indra abans de final d’any

A expenses de com el Ministeri d’Hisenda acabi transposant la directiva europea i pugui mitjançant aquesta estalviar tràmits als autònoms, aquests hauran d’afrontar a partir de l’any que ve un canvi potencialment substancial en el seu dia a dia: la facturació electrònica obligatòria. A partir de l’1 de gener del 2026, aquells que tributin per impost sobre societats, i a partir de l’1 de juliol del 2026, la resta d’empreses i autònoms, hauran de facturar electrònicament de manera obligada i fer servir la plataforma oficial Verifactu.

Una transició que inquieta el col·lectiu d’autònoms i petits empresaris. La patronal catalana Pimec va reclamar ahir mateix en roda de premsa una moratòria de dos anys perquè sectors com el comerç o l’hostaleria puguin tenir més temps per adaptar-se a la normativa.