El líder de Junts en el Parlament, Albert Batet.
En el Debat de Política General recent al Parlament de Catalunya, Junts per Catalunya va tractar de tornar, tot i que de manera simbòlica, el referèndum d’autodeterminació al centre del debat polític català. Ho va fer mitjançant la moció Pel reconeixement del conflicte polític, que en el seu primer punt reproduïa part de l’acord de Brussel·les amb el PSOE i que, en el segon, instava que la taula de diàleg a Suïssa abordés la possibilitat de celebrar una consulta sobre el futur polític de Catalunya.
La moció no va prosperar. Els socialistes van rebutjar qualsevol referència al referèndum, conscients del seu impossible encaix constitucional i de les profundes dificultats polítiques que suposaria si més no obrir aquest debat. Per al PSOE, assumir la seva discussió, tot i que fos en termes teòrics, tindria a un elevat cost polític amb risc d’una possible fractura interna, del seu electorat i de l’estabilitat institucional. I qualsevol intent de canalitzar una consulta d’autodeterminació xocaria amb els límits de l’article 2 de la Constitució –que consagra la unitat indissoluble de l’Estat– i amb la jurisprudència consolidada del Tribunal Constitucional.
Per això, més que un intent de reactivar el procés sobiranista, la iniciativa de Junts s’ha d’entendre com una estratègia de reposicionament polític. En un escenari en què les enquestes reflecteixen un retrocés de la formació i l’avanç d’Aliança Catalana, el partit de Carles Puigdemont busca reafirmar el seu perfil independentista i marcar distància respecte a ERC. És un context, per tant, en el qual recuperar el referèndum adquireix una funció eminentment simbòlica, ja que serveix per reactivar els elements identitaris del procés i mantenir viva la narrativa sobiranista, que és el que justifica l’existència política de Junts per Catalunya.
Notícies relacionadesEl punt paradoxal és que el referèndum, malgrat la seva inviabilitat jurídica i política, és de facto l’última carta de Junts i l’única concessió simbòlica que el PSOE podria oferir a aquest partit per mantenir-se en el poder. Tot i que si per als primers invocar-lo permet preservar coherència i lideratge dins de l’independentisme, per als segons tindria un enorme cost polític i un risc evident de desestabilització.
Però això no impedeix que la seva mera evocació conserva un notable valor estratègic: recorda el preu del suport de Junts a Madrid, tot i que tots sàpiguen que la seva realització no només és inviable, sinó fins i tot, ara, contraproduent per al mateix independentisme. No en va amb aquest moviment en retrocés i amb una societat catalana cada vegada més centrada en les qüestions materials que en les identitàries, si se celebrés avui una consulta d’aquest tipus el més probable és que el sí a la independència sortís derrotat. En tal cas, el referèndum, que justament va ser el motor del procés, ni reobriria ni reactivaria el cicle sobiranista, sinó que, per contra, podria certificar definitivament el seu esgotament.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
