No tan de pressa, foraster

Semblava que tot anava llançat. Ningú havia donat més credibilitat al sorpasso a l'esquerra que el mateix PSOE amb un erràtic inici de campanya en què havia comès tots els errors possibles: enredar-se amb les enquestes, assistir al debat sense saber què hi anava a fer o envellir el seu missatge per assegurar-se encara més el votant que ja tenia segur.

Per la seva banda, Podem havia executat amb rapidesa el manual del partit atrapa-ho tot: molt màrqueting i poca política. Després del seu matrimoni de conveniència amb IU havia concentrat els esforços a substituir la calç viva per petons i flors. Si se li pot reprotxar res és un excés de moixaines, similar a l'anhel de les misses per a la pau mundial. Poques coses mobilitzen més el votant aliè que el paternalisme.

Però de cop i volta la realitat va irrompre en una campanya pensada per a l'entreteniment. Els errors dels seus rivals més que els encerts propis van tornar a ficar els socialistes en la carrera. La matussera manipulació del vídeo de Sánchez i el nen va esclatar a les mans dels seus autors. El Fernándezgate va situar a l'agenda la regeneració democràtica i la corrupció en el pitjor moment per a un PP que havia aconseguit esquivar-la en campanya i un Podem que venia de la imprudència de Monedero i les seves ordres a jutges i policies. El brexit, les mentides de la seva campanya i el desconcert generat pel resultat van acabar de decantar un votant que dubtava entre socialistes i Podem però que mai ha dubtat del seu europeisme.

Podem va cometre un error de lectura i un altre de comunicació en la seva interpretació dels resultats. Atribuir l'èxit del brexit a un rebuig compartit de les polítiques d'austeritat i culpar Europa quan els seus valedors se situen en la dreta extrema suposa una ineptitud que ningú que aspiri a ocupar la socialdemocràcia pot cometre. En política ni s'ha de tenir sempre la raó, ni tot t'ha de donar la raó. Quan una cosa és una mala notícia millor que surtis a reconèixerlo, no a inventar-te'n una de bona.

Notícies relacionades

Salvador Alemany: «Vam perdre el pols per afrontar aquesta crisi»

Corinna i les flors

Els socialistes han llegit més bé la recta final. Pedro Sánchez va saber centrar el seu discurs en dos missatges que el seu electorat volia escoltar: vot net i segur. A Pablo Iglesias li ha faltat instint per reduir una velocitat òptima per a una campanya en què l'objectiu principal era acostar-se a un votant que, segons el CIS, se situa a tres punts de distància, però inservible per gestionar la incertesa que va rebentar el final de la campanya. La propaganda funciona malament en les crisis. Resol més bé la comunicació. Mentre Sánchez es concentrava a parlar de regeneració, Iglesias s'entossudia a matar un ministre ja cadàver posant en dubte la validesa del procés electoral.

Tornem a la casella de sortida però no a la mateixa situació. L'esquerra no suma i la dreta s'hi acosta. Per tenir un Govern estable s'ha de buscar un aliat a l'altre costat de la polarització. O algú de l'esquerra deixa governar la dreta o algú de la dreta deixa governar l'esquerra. Si el reviscut Sánchez vol arribar a governar no hauria de renunciar a intentar reeditar el Govern del canvi de desembre i que cadascú s'espavili com pugui.