La crítica de Monegal: Trias accelera, amb Mas i ‘la Puta i la Ramoneta’

Notícies relacionades

Mascó i Basté parlen de sexe

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

Aquest esquetx va ser el final de festa d’aquest gran succés que van tenir amb la paròdia de la Blanca Paloma, i amb el qual van acaparar l’atenció de tot el telehipòdrom nacional, inclosa la radiofonia i els diaris. Que s’hagin produït protestes, i fins i tot ridícules i inútils querelles, ha augmentat la seva satisfacció. Tancat, doncs, aquest gran esdeveniment, a mi m’ha interessat més, d’aquest ‘Polònia’ de dijous, la nova paròdia que li van fer a Xavier Trias. El van treure acompanyat del seu ‘hooligan’ Artur Mas, muntats en un descapotable de luxe, conduït per les dues ànimes clàssiques de Convergència: ‘la Puta i la Ramoneta’. Cridava Trias al vent: «Soc un pragmàtic, ¡un convergent!». I el vehicle va posar rumb a tota metxa segurament cap a l’alcaldia de Barcelona. ¡Ah! Em sembla rellevant aquest protagonisme de Trias al ‘Polònia’ últimament. El 19 de gener, sense anar més lluny, el van treure a Waterloo, amb Puigdemont exigint-li que no amagués en la seva campanya les sigles ‘Junts’. El 16 de febrer amb Laura Borràs, suplicant-li ella que es manifestés al seu favor. El 2 de març portant pastissets als jutges perquè retardessin la sentència de Borràs fins després de les eleccions. El 30 de març amb una monja que havia trobat a les portes del convent una criatura abandonada: la bandera ‘estelada’ de la independència. I ara, aquest 13 d’abril, Trias a tota pastilla, amb Mas i ‘la Puta i La Ramoneta’. A un altre alcaldable, Jaume Collboni per exemple, l’última vegada que el vaig veure al ‘Polònia’ –si no em fallen els apunts– va ser el 26 de gener: el van treure fugaçment, amb Ada Colau, discutint.

¡Ah! Per a un polític, i més en campanya electoral, que la tele li dediqui paròdies és una benedicció. Tot i que li facin la burla, és una promoció formidable. Recordo que al poc temps de començar el ‘Polònia’, fa 17 anys, els assessors d’imatge dels líders de llavors demanaven, i fins i tot exigien, que el ‘Polònia’ fes la paròdia als seus clients. No temien que se’ls ridiculitzés. El que temen, i els espanta, és la invisibilitat. El silenci.