La crítica de Monegal: Trias accelera, amb Mas i ‘la Puta i la Ramoneta’

Notícies relacionades

Les notes de ‘La familia’

Eurovisió: entre el veto i el postureig

Aquest esquetx va ser el final de festa d’aquest gran succés que van tenir amb la paròdia de la Blanca Paloma, i amb el qual van acaparar l’atenció de tot el telehipòdrom nacional, inclosa la radiofonia i els diaris. Que s’hagin produït protestes, i fins i tot ridícules i inútils querelles, ha augmentat la seva satisfacció. Tancat, doncs, aquest gran esdeveniment, a mi m’ha interessat més, d’aquest ‘Polònia’ de dijous, la nova paròdia que li van fer a Xavier Trias. El van treure acompanyat del seu ‘hooligan’ Artur Mas, muntats en un descapotable de luxe, conduït per les dues ànimes clàssiques de Convergència: ‘la Puta i la Ramoneta’. Cridava Trias al vent: «Soc un pragmàtic, ¡un convergent!». I el vehicle va posar rumb a tota metxa segurament cap a l’alcaldia de Barcelona. ¡Ah! Em sembla rellevant aquest protagonisme de Trias al ‘Polònia’ últimament. El 19 de gener, sense anar més lluny, el van treure a Waterloo, amb Puigdemont exigint-li que no amagués en la seva campanya les sigles ‘Junts’. El 16 de febrer amb Laura Borràs, suplicant-li ella que es manifestés al seu favor. El 2 de març portant pastissets als jutges perquè retardessin la sentència de Borràs fins després de les eleccions. El 30 de març amb una monja que havia trobat a les portes del convent una criatura abandonada: la bandera ‘estelada’ de la independència. I ara, aquest 13 d’abril, Trias a tota pastilla, amb Mas i ‘la Puta i La Ramoneta’. A un altre alcaldable, Jaume Collboni per exemple, l’última vegada que el vaig veure al ‘Polònia’ –si no em fallen els apunts– va ser el 26 de gener: el van treure fugaçment, amb Ada Colau, discutint.

¡Ah! Per a un polític, i més en campanya electoral, que la tele li dediqui paròdies és una benedicció. Tot i que li facin la burla, és una promoció formidable. Recordo que al poc temps de començar el ‘Polònia’, fa 17 anys, els assessors d’imatge dels líders de llavors demanaven, i fins i tot exigien, que el ‘Polònia’ fes la paròdia als seus clients. No temien que se’ls ridiculitzés. El que temen, i els espanta, és la invisibilitat. El silenci.